Resultats de la cerca

S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus

Conté, com a ingredients bàsics, hortalisses fresques enciam, tomàquet, ceba, pastanaga, pebrot, etc acompanyades d’embotits, també sol portar espàrrecs blancs, olives i en alguns casos ou dur i pernil

Prové de l’Amèrica del Nord i forneix un tabac de qualitat inferior, raó per la qual a penes és conreat

Amb el seu drama històric Magnus Barfods Sønner ‘Els fills de Magnus el Descalç’, 1829 introduí el teatre romàntic a Noruega És autor del poema Sønner av Norge ‘Fills de Noruega’, 1820

Duc de Mecklenburg-Schwerin amb el nom d’Albert IV, fill del duc Albert II i de la seva primera muller Eufèmia germana del rei suec Magnus Erikson El 1363, Albert derrocà el seu oncle Magnus i l’obligà a renunciar a favor seu i del seu fill Haakon II al tron suec La seva política de donar els càrrecs de govern a molts d’alemanys provocà el descontentament del poble, reunit entorn de Margarida, reina de Noruega i vídua d’Haakon II, la qual envaí Suècia i desposseí Albert I 1389, que es retirà en un monestir fins a la seva mort

Fill i successor de Magnus I Hagué de fer cara a un aixecament dels seus germans 1304-17 A causa d’un nou aixecament general hagué de fugir a Dinamarca

És el representant més notable de l’Escola de Notre-Dame de París És esmentat per un teòric anònim medieval com a magister i discantus optimus i és anomenat Perotinus Magnus És autor de quatre organa , de tres conductus i de clausulae

Edità els poemes de l' Edda 1867, sostingué amb rigor científic l’origen de les sagues a Estudier over de nordiske gude- og heltesangs oprindelse ‘Estudis sobre l’origen de les llegendes divines i heroiques del nord’, 1881-89 i, amb Magnus Olsen, desxifrà una collecció d’antigues inscripcions rúniques de Noruega i l’edità 1891-94

Fill del rei Harald III, s’uní al seu pare en l’expedició contra Anglaterra Després de la derrota i la mort del seu pare a mans de Harold II de Wessex, conduí la flota fins a Noruega Regnà conjuntament amb el seu germà Magnus fins el 1069 El seu govern, de caràcter pacífic, fou l’origen del seu sobrenom Organitzà jeràrquicament l’església del seu regne