Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
omeia
Història
Membre de la dinastia àrab dels Banū Umayya, instal·lada a Damasc.
El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc califat de Damasc i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor Vençuda l’oposició xiïta Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik 685-705, del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes A partir d’al-Walīd I 705-715 els desordres interns rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma,…
Muḥammad Reza de l’Iran
Història
Xa de l’Iran.
Fill i successor de Reza I de l’Iran, de la dinastia Pahlawī , estudià a Teheran i a Suïssa Entronitzat el 1943, menà una política declarada d’occidentalització que li comportà l’animadversió del clergat xiïta del país el qual, emparant-se en l’autoritarisme i la corrupció del seu règim, organitzà l’oposició i la revolta popular que finalment l’enderrocà per a instaurar una teocràcia islàmica a l’Iran 1979 Estigué casat amb la princesa Fawzieh d’Egipte de la qual es divorcià el 1948, amb Soraya Bakhtiari 1951 divorci el 1958 i amb Farah Diba 1959, de qui tingué Reza, nascut el…
Ismā‘īl
Islamisme
Setè i últim imam de la secta xiïta ismaïlita, del qual aquesta derivà el nom.
Designat successor pel seu pare, Ǧa'fār al-Sādiq, més tard fou destituït dels seus drets per aquest mateix Quan Ǧa'fār al-Sādiq morí 765, mort també ja aleshores Ismā'īl, un grup d’adeptes que sostenia que la primera designació era irrevocable el reconegué per imam
sufisme
Islamisme
Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, a causa de les influències de religions no musulmanes (elements cristians, irànics, hindús i hel·lenístics) que conté.
Enfront de l’islam primitiu, caracteritzat per la concepció d’un Déu inaccessible, ben aviat s VIII sorgiren corrents místics, principalment a Basra Hassan al-Baṣrī, mort el 728, a Medina i a la Meca, que preconitzaven l’amor i la bondat d’Allà, així com la possibilitat de la unió mística L’organització dels sufís en confraries —anàlogues a les dels mendicants cristians— atenyé la seva esplendor al s XII, en ésser acollit el sufisme oficialment en la forma temperada d’Algatzell al-Gazzālī, malgrat l’oposició irreductible dels grups hanbalita, xiïta i ibadita El sufí recorre, a…
Ruḥollāh Khomeynî
Història
Política
Aiatol·là i polític iranià.
Fill d’un aiatollà, sostingué el règim de Mosaddeq 1951-53 Cap xiïta de l’Iran 1962, el mateix any s’installà a Qom, on criticà el sistema del xa Deportat per aquest a Turquia 1964, més tard passà a l’Iraq 1965 i França 1978 Des de l’exili conspirà contra la monarquia i fou la figura principal del moviment que la feu caure 1979 El mateix any instaurà a l’Iran la República Islàmica, règim teocràtic que perseguí tota oposició interna, especialment a partir del 1984, que el Partit Republicà Islàmic dominà totalment el parlament Khomeyni maldà posteriorment per estendre la revolució…
Bāb
Islamisme
Nom adoptat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad, fundador del babisme.
Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850…
Bahrain
© Tourism of Bahrain
Estat
Estat d’Àsia, format per un grup d’unes 30 illes del golf Pèrsic situades a uns 24 km de la costa E d’Aràbia Saudita i a uns 28 km de la costa W de Qatar; la capital és Manama, situada al nord de l’illa d’Al-Baḥrayn.
La geografia Les illes principals són Al-Baḥrayn 572 km 2 , Al-Muḥarraq 17,4 km 2 , Sitra 9,9 km 2 , Umm Nas’ān 19 km 2 i Hawar 38 km 2 Un dic artificial de 3 400 m de longitud uneix les illes d’Al-Baḥrayn i Al-Muḥarraq, que són les principals del grup i un altre dic de 24 km Al-Baḥrayn amb l’Aràbia Saudita Totes les illes són, en general, planes i sorrenques, amb temperatures altes i forta humitat La vegetació és integrada per nombroses espècies xeròfiles Els recursos econòmics tradicionals arròs, dàtils i la pesca d’ostres perleres han estat superats amb escreix per l’explotació…
Iraq
Estat
Estat de l’Orient Mitjà, envoltat pel golf d’Aràbia al SE, Turquia al N, Síria al NW, Jordània a l’W, l’Iran a l’E i Kuwait i l’Aràbia Saudita al S; la capital és Bagdad.
La geografia física La major part del país és ocupada per una gran plana alluvial regada pel Tigris i l’Eufrates, anomenada Mesopotàmia El clima és continental, amb estius molt calorosos i hiverns relativament temperats les temperatures mitjanes del mes de juliol són de 34,1 °C a Mossul i de 33,9 °C a Bagdad i a Bàssora, i la màxima pot arribar a vegades a 50 °C les mitjanes del mes de gener, a les mateixes ciutats, són de 8,1 °C, 10,1 °C i 12,9 °C, respectivament Les precipitacions, molt escasses, sovint són torrencials i produeixen inundacions actualment regulades mitjançant rescloses en…
fatimita
© Fototeca.cat
Història
Membre de la dinastia àrab de califes que governà a l’Àfrica del nord (909-973) i a Egipte (973-1171).
El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī , renovador de l’islam Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima d’on derivà el nom adoptat pels seus successors i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte 973,…
Hosein-Ali Montazeri
Política
Aiatol·là iranià.
El 1932 ingressà al seminari d’Eşfahān, i hi començà estudis de teologia que continuà a l’Escola de Teologia de Qom, on fou deixeble de Khomeynî , del qual esdevingué un estret collaborador Professor en aquesta escola des dels anys cinquanta, esdevingué un destacat jurista islàmic i fou nomenat Gran Aiatollà, la més alta dignitat del clergat xiïta Fou un dels líders del moviment islàmic contra la monarquia del xa i substituí Khomeynî durant l’exili d’aquest 1964-79 Empresonat de 1974 a 1978, després de la revolució islàmica que enderrocà el xa fou un dels artífexs de la nova…