Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
Claudi Planas i Font
Literatura catalana
Escriptor.
Participà en els Jocs Florals de Barcelona fou premiat el 1895 i el 1897, i en fou secretari el 1899 i mantenidor el 1900 Conreà la poesia i la prosa amb un estil realista i poètic, basant-se especialment en les descripcions rurals Publicà els volums de proses Entre muntanyes 1894, Prosa 1903, De la vida a Lectura Popular i En Pere i altres contes 1919
Claudi Mimó i Caba
Educació
Pedagog.
Cursà estudis mercantils i es graduà com a perit mercantil i obtingué el títol de mestre També féu estudis universitaris, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en ciències físiques i matemàtiques 1865 i en dret A Barcelona dirigí el collegi fundat pel seu pare, Pau Mimó i Raventós Vilanova i la Geltrú 1813 — 1892, fundador d’altres collegis a Vilanova, director del “Diario de Villanueva” i collaborador de “La Llumanera de Nova York” Es traslladà a l’Havana, on guanyà la càtedra de geometria, que ocupà a la Universitat de l’Havana, i tingué una destacada tasca pedagògica Hi…
Claudi Mimó i Blasco
Escultura
Escultor.
Format, a Barcelona, a Llotja i amb Josep Campeny i Enric Clarassó fins el 1906 Resident a Badalona, el 1915 exposà a Barcelona, on després participà a les Exposicions de Belles Arts Installat a París el 1921, el 1924 hi esdevingué societari del Salon d’Automne Fou fundador i director del Taller de Bellos Oficios de Caracas 1933-36 i de l'Escola Arturo Michelena de Valencia Veneçuela, del 1945 al 1953
Claudi Hoyos i Ayala
Pintura
Pintor.
Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès
Claudi Ametlla i Coll
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d' El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la revista Iberia…
Claudi Boada i Vilallonga
Enginyer industrial.
Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946 Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, la Gran Bretanya i els EUA Ha estat president d’ENASA 1957-67, d’Altos Hornos de Vizcaya 1967-70 1977-79 i de l’Instituto Nacional de Industria 1970-74 vicepresident d’ENASA 1974-79, del Banco de Madrid i del Banc Català de Desenvolupament 1974-79 president del Banco de Madrid i el Banc Català de Desenvolupament 1979-80, i president de Ford España 1974-81, de l’Instituto Nacional de Hidrocarburos 1981-84 i del Banco Hispano Americano 1984-91 Fou un dels artífexs de la fusió amb el Banco Central, que donaria…
Claudi Esteva i Fabregat
Antropologia cultural
Antropòleg.
Nascut a Marsella, el mateix any del seu naixement tornà amb la seva mare a Barcelona, on cresqué Ingressà a les Joventuts Socialistes Unificades, de les quals fou secretari de propaganda, i combaté en la Guerra Civil Espanyola Exiliat, després de passar pel camp de concentració de Sant Cebrià, s’embarcà el mateix 1939 en el primer vaixell d’exiliats republicans cap a Mèxic, on es dedicà a ocupacions diverses del 1940 al 1945 fou jugador de futbol professional i en 1945-46 entrenador Participà en la creació del Partit Socialista Català 1941, del qual fou també membre actiu Interessat per l’…
Enric Claudi Girbal i Nadal
Historiografia
Escriptor i historiador.
Fundà i dirigí diversos periòdics locals La Espingarda , 1861 El Eco de Gerona , 1864 La Crónica de Gerona , 1864 La Revista de Gerona , 1876 Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí 1875 És autor d' Escritores gerundenses 1867, Memorias literarias de Gerona 1873, El sitio de Gerona 1881, Obispos de Gerona 1889, Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany 1889, Tossa, noticias históricas 1883 i d’altres monografies d’història local Com a poeta, concorregué…
,
Joan Claudi Güell i de Churruca
Economia
Política
Financer i polític.
Comte de San Pedro de Ruiseñada 1928 Fill de Joan Antoni de Güell i López Es doctorà en dret a Madrid i estudià a Oxford Durant la guerra civil de 1936-39 lluità a favor de Franco i fou ferit durant les operacions al Segre 1938 Fou nomenat vicepresident de la diputació de Barcelona, el 1939 Monàrquic, fou cap de la casa de la reina Victòria Eugènia a la propietat del seu pare Las Cabezas, a Navalmoral de la Mata Extremadura, tingueren lloc dues de les entrevistes entre el comte de Barcelona i Franco Impulsà les empreses familiars i en creà de noves Presidí la Companyia Transatlàntica i en…
Neró
Història
Emperador de Roma (54-68 dC).
Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d’ Agripina , el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l’emperador Claudi que s’havia casat amb Agripina i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar Casat amb Octàvia , filla de Claudi, en morir aquest fou proclamat emperador 54 pels pretorians, comandats per Burre, home afecte a Agripina Aconsellat pels seus educadors Sèneca, el mateix Burre, la seva política semblà, d’antuvi, que es decantava cap a la restauració del poder del senat, molt malmès en el regnat dels emperadors anteriors Aviat, però, es palesà la…