Resultats de la cerca

Són animals de mida considerable que poden atènyer 3 m de longitud i més de 2 m d’alçada, amb un pes d’uns 80 kg El cap, amb relació al cos, és petit, amb orelles força grosses, les potes anteriors curtes i les potes del darrere i la cua robustes i adaptades al salt, que és el seu mitjà de desplaçament Són terrestres, i les femelles, després d’una gestació que dura com a màxim 40 dies, pareixen una cria, que colloquen dins el marsupi, on acaba el desenvolupament en moltes espècies pot haverhi una nova fecundació immediatament després del part Ocupen tots els hàbitats zones…

Es caracteritza perquè hi viuen un gran nombre d’espècies endèmiques De fet és una restricció del regne biogeogràfic australopapú

La capital és Sydney D’E a W, hi ha quatre regions plana litoral, Highlands —que culminen a les Blue Mountains en el Kosciusko 2 230 m—, vessants occidentals dels Highlands i planes occidentals formades per la conca del Darlins i una part de la del Murray El clima és temperat, més calorós i sec a l’W És l’estat més poblat d’Austràlia el 35% del total, amb una forta concentració a la costa, on hi ha la capital, que agrupa el 60,7% de la població de l’estat, i altres ciutats importants, com Newcastle i Wollongong Els conreus només cobreixen un desè de la superfície blat, canya de sucre, cotó,…

La capital és Melbourne Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa 1 000-2 000 m, al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior Malgrat que només té 19,7 h/km 2 1995, és l’estat més dens d’Austràlia Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’exportació, i de…

Descoberta el 1810, des del 1948 és una estació meteorològica de la zona subàrtica i un punt d’escala Port Mawson dels vaixells que fan les rutes de l’Antàrtida Centre de recerques geològiques, fou declarada parc nacional el 1933

Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos p ex  A cornigera , viuen formigues en consorci Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants L’ A senegal , l’ A verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga L’escorça de l’ A nilotica escorça de “babul” és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d’espècies…

Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior

La ciutat principal és Emita, a la costa occidental

La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes muntanyoses…

Les primeres glaciacions que hom demostrà científicament foren les del període Plistocè Entre el 1821 i el 1835 Venetz i Charpentier provaren que trossos pertanyents a roques exclusives dels Alps Centrals es trobaven àmpliament disseminats per les planes suïsses, i en deduïren, correctament, que devien haver estat transportats per ampliacions anteriors de les actuals glaceres alpines Aquesta teoria fou, però, rebutjada Posteriorment, JLR Agassiz demostrà l’associació entre els blocs transportats i el poliment existent en el llit rocallós, pel qual l’antiga glacera havia lliscat, i demostrà…