Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
màquina electroestàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.
Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric, i…
tub de raigs catòdics
Electrònica i informàtica
Tub de feix electrònic que, mitjançant uns dispositius deflectors adequats, pot fer desviar el feix a fi que incideixi sobre una pantalla fluorescent i hi produeixi un punt lluminós variable com a conseqüència de l’impacte dels electrons sobre la dita pantalla.
La variació d’aquest punt lluminós dóna lloc a una corba determinada, visible des de l’exterior Generalment consten d’un càtode incandescent, que forma part d’un canó d’electrons o a vegades més d’un —amb el cilindre de Wehnelt i les lents electròniques— i unes plaques o bé bobines deflectores , per a la deflexió del feix Per a accelerar els electrons a gran velocitat, hi ha un ànode accelerador , que és alimentat amb una tensió positiva molt elevada de 2 a 20 kV Els electrons que incideixen a la pantalla són recollits i retornats convenientment al càtode Uns tipus primitius d’…
John Maurice Clark
Economia
Economista nord-americà, professor de la Universitat de Colúmbia, on succeí el seu pare J.B.Clark.
El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean…
darmstadti
Química
Element químic de nombre atòmic 110.
Inicialment rebé el nom d’ ununnili Unn, i des del 2002 el nom definitiu de darmstadti És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 9 de novembre de 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt, ciutat de la qual prové el nom, per un grup internacional d’investigadors mitjançant un accelerador lineal d’ions pesants UNILAC del GSI La síntesi s’aconseguí per bombardeig d’àtoms de 208 Pb amb àtoms de 62 Ni Se n’obtingueren quantitats ínfimes, per la qual cosa no és possible estudiar-ne les propietats físiques i químiques…
motor Otto
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna alternatiu que es caracteritza termodinàmicament pel fet de seguir el cicle d’Otto, és a dir que la combustió hi és realitzada a volum constant, mitjançant l’explosió d’una mescla de combustible i aire provocada per una guspira.
Funciona generalment amb gasolina, gas o, eventualment, amb barreges d’hidrocarburs i d’alcohols El seu grau de compressió relació de compressió és bastant baix 9-101 en relació amb el del motor dièsel i, per tant, el rendiment termodinàmic és menor El combustible, que s’introdueix en el cilindre ja barrejat amb l’aire, és dosificat, homogeneïtzat i vaporitzat prèviament en el carburador o mitjançant un injector L' encesa superficial és provocada fent saltar una guspira entre el dos elèctrodes d’una bugia A règim constant hom fa variar la potència del motor modificant la proporció de…
descelerar
Cessar d’accionar el pedal de l’accelerador d’un vehicle.
carburador
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu mecànic que, en els motors d’explosió, té per missió fer la barreja d’aire i carburant (generalment benzina, o, eventualment, algun altre carburant líquid, com alcohol o benzol, o bé gasós, com butà o gas natural o gas pobre).
En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en posició…
Programa Mundial d’Aliments
Política
Organització de l’Organització de les Nacions Unides que subministra aliments en situacions d’emergència i que promou la seguretat alimentària.
La seva activitat té lloc coordinadament amb la FAO i el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola Alhora, collabora amb prop d’un miler d’ONG Creat el 1961 amb caràcter provisional, el 1963 desenvolupà la primera campanya en ocasió de la fam a Núbia zona del Sudan fronterera amb Egipte L’any 1965 es convertí en permanent És finançat per donacions dels estats, d’organitzacions com la Bill and Melinda Gates Foundation, de corporacions privades i de fortunes particulars Amb seu a Roma, és governat per un consell executiu de 36 representants dels estats membres, i el president, que ocupa…
Col·lisionador Lineal Compacte
Física
Accelerador lineal de partícules dissenyat al CERN i en fase de proves.
Farà servir dos feixos de partícules, un dels quals, secundari, transmetrà energia al principal D’aquesta manera aconseguiran nivells d’energia de diversos TeV en el feix primari, quantitat superior a la de cap dels acceleradors actuals, incloent-hi l’LHC
Gran Col·lisionador d’Hadrons
Accelerador de partícules del CERN a la frontera francosuïssa, prop de Ginebra.
Fou construït pel CERN del 1998 fins al 2008, amb la collaboració de més de 10000 científics i enginyers de més d’un centenar de països Té com a missió principal verificar les teories i prediccions sobre les partícules subatòmiques i el seu comportament, especialment del model estàndard , amb alguns centres d’atenció preferent, com són el bosó de Higgs i les teories sobre supersimetria L’estructura principal és un túnel circular de 27 km de longitud, situat a una profunditat d’entre 50 m i 175 m, on les partícules són sotmeses a grans velocitats per tal d’obtenir energia La xarxa d’anàlisi…