Resultats de la cerca

Redactor de L’Amic de les Arts i collaborador de La Publicitat , Mirador i Revista de Catalunya , fou un dels promotors de l’avantguarda, i amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch signà el Manifest groc 1928 S’exilià el 1939 i residí a Ginebra com a traductor de les Nacions Unides Publicà, el 1977, un recull de les seves obres fonamentals Notes sobre el Superrealisme i altres escrits

Situada al passeig de Gràcia i en funcionament des de l’any 2007, la collecció Suñol inclou més de 1200 obres d’art contemporani d’artistes com Andy Warhol, Picasso, Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Man Ray, Pablo Gargallo, Alberto Giacometti, Luis Gordillo, Susana Solano, Eva Lootz o Jaume Plensa A la sala Nivell Zero, del carrer de Rosselló, s’hi desenvolupen activitats pràctiques i teòriques a l’entorn de l’art contemporani

Creà una obra Paisatges còsmics , 1929 que reflecteix paisatges volcànics de la seva terra com si fossin d’uns altres planetes Experimentà la calcomania en tinta i en pintura, en diverses obres, molt abans que la utilitzessin els pintors informalistes La seva obra, surrealista —s’afilià al moviment el 1935—, ha rebut diverses influències, especialment la de Dalí en els seus inicis i la de Picasso els darrers anys de la seva vida

Situat en un edifici remodelat que ha conservat la façana modernista, conté un important fons de més de 5 000 obres d’art català dels s XIX i XX, que Joan Abelló donà a la vila, amb obres de destacats artistes com Miró, Dalí, Tàpies, Picasso, Cuixart, Fortuny, Ramon Casas, etc També disposa de colleccions d’escultura romànica i barroca, art asiàtic i africà i objectes d’arts decoratives Acull un gran fons documental i biogràfic sobre els moviments i els artistes més importants dels últims segles, així com obres del mateix Joan Abelló

Fou conegut pel seu mecenatge envers el moviment surrealista, activitat que pogué desenvolupar gràcies a l’herència del seu pare Colleccionà art i establí amistat amb diversos artistes surrealistes i escriptors Salvador Dalí, Leonora Carrigton, René Magritte, Kurt Weil, Bertolt Brecht, George Ballanchine, Aldous Huxley, Leonor Fini, Man Ray, Remedios Varo i Sigmund Freud És autor del llibre de poesia The Bones of my Hand i de la novella The Gardner who saw God També planificà jardins i fou un arquitecte autodidacte de construccions fantàstiques i extravagants que deixaren, a Xilitla Mèxic,…

Començà com a poeta Interessat pel cinema des del 1919, el 1925 fundà amb Ernesto Giménez Caballero el primer cineclub de l’Estat espanyol a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on intimà amb Buñuel i Dalí Establert a París 1930, on presentà La aldea maldita de Florián Rey, hi fundà la revista Nuestro Cinema Els anys anteriors a la Guerra Civil —durant la qual fou executat— fundà nombrosos cineclubs i portà a terme una activitat que li ha valgut a França el nom d' el Delluc espanyol

Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres És també autor de diversos monuments públics al Treball Esplugues de Llobregat, La Sirena Pineda de Mar, a Pep Ventura Cornellà de Llobregat, etc Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA

Presentà cada any obres de Joan Miró abans d’ésser trameses a l’estranger, organitzà exposicions d’obres d’Àngel Ferrant, Artur Carbonell i Alexander Calder Patrocinà també l’exposició de pintures de Salvador Dalí a les galeries de la Llibreria Catalònia, donà a conèixer les obres d’Eudald Serra, Ramon Marinello i Jaume Sans, i la música d’Arnold Schönberg, Robert Gerhard, Manuel Blancafort Organitzà una exposició memorable de Picasso a la Sala Esteva i deixà com a testament el número extraordinari 1934 de D’Ací i d’Allà

Estudià dret i filosofia Començà a pintar el 1942 Influït per Hartung, el 1947 es decantà cap a l’abstracció lírica Conreà un art calligràfic brillant i esteticista, a la recerca d’una taca agradable però espontània, que fa pensar en certes obres de Dalí, al qual l’uneix una similar conducta pública paradoxal i espectacular El 1966 hom li encarregà el disseny d’una fàbrica de transformadors a Fontenay-le-Comte, que esdevingué el primer edifici del seu gènere basat en criteris més estètics que no pas funcionals 1967-69

De voluntat programàtica, incorpora l’herència cubista i futurista, o més concretament, de l’ Esperit Nouveau , i les teories de Le Corbusier Des d’una posició eclèctica i amb un to provocatiu —sense radicalismes extrems, però—, s’hi denuncia el Noucentisme com a moviment mistificador del classicisme També s’hi ataca la poesia d’arrel maragalliana, l’escriptor Àngel Guimerà, o institucions, revistes i entitats com l’Orfeó Català,  La Nova Revista , Jordi o la Fundació Bernat Metge En definitiva, s’hi rebutja la cultura establerta, tant la de tradició popularista i sentimental com la d’…