Resultats de la cerca

Ultra com a terapèutica contra la fimosi, ha estat practicada gairebé universalment a excepció dels pobles indoeuropeus, mongòlics i pocs altres en un sentit socioritual Ha revestit una importància especial com a manifestació religiosa entre els jueus i els musulmans Aquests, bé que no era prescrita per l’Alcorà, l’estengueren amb la islamització L’origen d’aquesta pràctica és desconegut, però cal pensar que es remunta a èpoques molt remotes Entre els jueus, probablement fou per causa de l’influx dels egipcis De seguida fou interpretada com a senyal d’aliança i com a distintiu…

Els egipcis i els fenicis el feien servir per a usos domèstics i també religiosos, i hi cremaven l’encens amb què veneraven les seves divinitats Els grecs i els romans acostumaven a posar-los sobre trípodes i canelobres per a embellir-ne l’aspecte Els més populars eren de ceràmica, mentre que els destinats als nobles acostumaven a ser de metall

Practicat per nombrosos pobles de l’antiguitat egipcis, babilonis, grecs, jueus, romans i asteques, entre altres i, més recentment, per pobles primitius de l’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania, el dejuni apareix sovint lligat als ritus d’iniciació En el seu sentit penitencial, present entre els jueus, cristians i musulmans ramadà, respon a una determinada concepció de la llei moral i del pecat

Per als babilonis i els grecs constituïa 1/60 part del talent A Babilònia, la mina lleugera tenia un pes de 436,6g, mentre que la mina pesant era exactament el doble A Grècia, la mina del sistema aticoeuboic que s’imposà als altres tenia el mateix pes Emprada també pels hebreus i pels egipcis, a l’època hellenística el seu pes era de 485,18 g

Segons Plini, fou inventat a Frígia, i se'n serviren els egipcis, els caldeus, els hittites i els fenicis A Grècia fou portat a la vuitanta-unena olimpíada En Homer la biga és reservada als règuls Introduïda a Itàlia pels grecs, també la conegueren els etruscs, i arribà a la Gàllia i a Britània, on fou usada per a combatre en temps de Cèsar

Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita

Lluità a Marató i Salamina Autor i actor, triomfà a Atenes amb Els perses 472 aC i la trilogia tebana 467 aC —de la qual resta Els set contra Tebes , que formava part de la trilogia amb Lai i Èdip —, i a la cort de Hieró, a Sicília, amb Les Ètnees 470 aC El 458 aC guanyà un concurs amb l' Orestíada , l’única trilogia completa que n'ha restat Èsquil fa de la justícia divina, a la qual l’home pietós ha d’adaptar-se, el nucli del seu pensament teològic En el seu teatre, la fe, justificada pels mites antics, és sempre racionalitzada Introduí en la representació dramàtica un segon actor i, seguint…

L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra

Aquesta identificació satisfeia les necessitats religioses de Ptolemeu I Soter 304-283 aC, que necessitava un déu nacional per a unir la població autòctona o egípcia i la grega La nova divinitat tenia trets egipcis d’Osiris i Apis i grecs de Zeus, Dionís i Asclepi Els seus santuaris rebien el nom de serapeu , el més important dels quals es trobava a Alexandria i el més conegut a Sakkara El seu culte gaudí d’una gran difusió a l’imperi Romà

Estretament vinculada a l'astrologia i a la càbala, fou coneguda pels caldeus, egipcis, assiris i hebreus Entre els grecs, alguns filòsofs, entre ells Aristòtil, li atribuïren caràcter diví Segons la quiromància, els astres que han presidit el naixement d’una persona imposen els seus signes en les diferents parts del cos, especialment a la mà Així la mà conté en si tots els signes i trets característics de la persona, alhora que és considerada com un microcosmos, imatge completa de tot l’univers