Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Bernard Zehrfuss
Arquitectura
Arquitecte francès.
Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb MBreuer i PLNervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània 1966 i l’annex del carrer Miollis 1969 Per al barri de La Défense projectà 1960…
Joan Caro i Sureda
Història
Militar
Militar.
Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan Durant la Guerra Gran 1793-94 lluità a l’exèrcit del seu oncle Ventura Caro, a Catalunya Participà en la guerra contra Portugal 1801 El 1807 formà part de l’expedició del seu germà Pere Caro al nord d’Europa Tornà amb ell a la península Ibèrica per lluitar contra els francesos a Galícia passà després a Catalunya i al País Valencià Fou governador de València i comandà la cavalleria en la batalla de Puçol 1811, on fou fet presoner i enviat a França En tornar-ne 1815 ascendí a tinent general La seva actitud liberal li valgué persecucions,…
Francesc Rubiralta i Vilaseca
Economia
Empresari.
Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i format també per l’IESE i les universitats de Harvard i Standford, amb el seu germà Josep Maria Rubiralta i Vilaseca el 1966 creà l’empresa de material hospitalari Izasa i el 1967 la Companyia Espanyola de Laminació Celsa , que esdevingué una de les primeres empreses del sector de l’acer d’Europa i que dirigí Fou també filantrop i mecenes Entre d’altres, fou benefactor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i vocal de la Junta del Patronat Fundació Orfeó Català-Palau de la Música L’any 1997…
el Puig de Maria
Ermita
Ermita i antic monestir del municipi de Pollença (Mallorca), aturonada al S de la vila (a 385 m), on és venerada la Mare de Déu del Puig.
Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat…
Ramon Bagó i Agulló
Economia
Política
Empresari i polític.
El 1975 fundà, en règim de cooperativa, el Grup SERHS, amb seu a Pineda de Mar Maresme, dedicat als serveis a l’hostaleria, que presidí fins a la mort, i que en pocs anys se situà com el primer del sector de Catalunya i ha aconseguit també una notable projecció internacional El 1977 fundà el Gremi d’Hostaleria del Maresme, que també presidi, i el 1978 formà part del comitè executiu de la Federació Nacional d’Hostaleria Membre del consell assessor de Foment del Treball, fou membre del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona com a president de la delegació del Maresme 1999-2006 Militant…
Josep Caro i Sureda
Història
Militar
Marí i militar.
Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan El 1775 ingressà a la marina de guerra Intervingué en el blocatge de Gibraltar 1782 i en el bombardeig d’Alger 1783 El 1796 fou fet presoner pels anglesos a Trinidad de Barlovento Intervingué activament en la guerra del Francès organitzà la resistència a la penetració francesa al Pla de Quart rebutjats els francesos 28-29 de juny de 1808, fou nomenat poc temps després capità general interí de València 1809 Sota la seva influència la Junta de València mantingué una actitud independent davant la Junta Central Però, d’altra banda, creà una…
Francesc Santacana i Martorell
© Fundación Conocimiento y Desarrollo
Economia
Economista.
Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona 1965, on desenvolupà una trajectòria acadèmica i docent Compaginà aquesta tasca amb projectes vinculats amb la ciutat de Barcelona i amb l’economia catalana En aquest vessant, cal esmentar el càrrec de coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que ocupà des del 1988 Fou també director de la Fundació Bosch i Gimpera 1986-2001 i director fundador del Parc Científic de Barcelona 1999, vinculat a aquesta Fou, a més, director del Servei d’Estudis Econòmics del Centre d’Estudis i Assessorament Metallúrgic CEAM 1974…
toxina botulínica
Patologia humana
Nom d’un complex d’exotoxines de natura proteica produïdes pel bacteri Clostridium botulinum, que provoquen el botulisme.
Hom en coneix sis tipus diferents A, B, C, D, E i F els tipus C i D gairebé només afecten els animals, i el tipus F és molt escàs És el verí més potent que es coneix 0,12 μg són mortals per a l’home La seva acció fonamental consisteix a blocar la transmissió nerviosa en les fibres nervioses colinèrgiques, fet que determina la consegüent paràlisi muscular La toxina és termolàbil, de manera que es destrueix bullint-la durant 10 minuts o bé a 80°C durant 30 minuts El 1944 la toxina botulínica fou incorporada pels serveis quimicobiològics dels aliats al conjunt dels productes emprats en la guerra…
Josep Maria Rubiralta i Vilaseca
© Werfen Group
Economia
Empresari.
Format a l’escola de negocis ESADE i a les universitats de Harvard i Stanford, fundà amb el seu germà Francesc Rubiralta i Vilaseca les empreses de capital familiar Izasa de material hospitalari 1966, i CELSA de laminats d’acer Ambdues empreses tingueren un gran creixement fins a situar-se entre els líders internacionals en els camps respectius Izasa, dirigida des del principi per Josep Maria Rubiralta, es dedicà al llarg dels primers vint-i-cinc anys de la seva existència a la distribució de productes sanitaris, especialitzant-se en el camp del diagnòstic in vitro L’any 1991…
llengua d’Espanya
Història
Nom de l’antiga circumscripció territorial de l’orde militar hospitalari de Sant Joan que comprenia la península Ibèrica.
El 1462 el gran mestre Pere Ramon Sacosta l’escindí en dues Aragó i Castella-Portugal