Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Santa Fe de Segarra
Poble
Poble (599 m alt.) del municipi de les Oluges (Segarra), aturonat a la dreta del Sió, a l’E del cap del municipi, bastit al voltant de l’església parroquial de Sant Pere (de la qual depenia la d’Alta-riba) i de l’antic castell de Santa Fe.
la Rabassa

Església de Sant Cristòfol de la Rabassa
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (amb l’antiga quadra de Palamós) del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
És situat a 721 m alt, damunt l’altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa La seva església dedicada a sant Cristòfol depèn de la parròquia de Freixenet
Freixenet de Segarra
Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), a la dreta de la riera de Vergós Guerrejat, afluent del Sió.
La població és molt disseminada L’església parroquial és dedicada a santa Maria Formava un municipi independent que comprenia els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Rabassa, la Tallada, Sant Domí i el Castell de Santa Maria, els llogarets d'Altadill i d'Amorós, la quadra de Palamós i l’antic terme de Vilalta
el Castell de Santa Maria
Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), a la dreta del Sió.
La seva església parroquial Santa Maria depèn de la de Sant Domí Fou de jurisdicció reial
Carles de Borbó i d’Àustria-Este

Retrat de Carles de Borbó i d'Àustria-Este
© Fototeca.cat
Història
Duc de Madrid, pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles VII.
Fill de Joan Carles de Borbó i de Bragança , net de Carles Maria Isidre de Borbó i nebot del comte de Montemolín El 1866 es casà amb Margarida de Borbó, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme En el seu primer manifest polític 1869 prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i el proteccionisme econòmic El mateix 1869 feu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la collaboració de Ramon Cabrera El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya —on prometé derogar el decret de Nova Planta—, al País Basc i a Navarra, lluita…
Carles Lluís de Borbó i de Bragança
Història
Comte de Montemolín, pretendent carlí a la corona d’Espanya (1845) amb el nom de Carles VI.
Era fill de l’infant Carles Maria Isidre , fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la segona guerra Carlina , i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 d’abril de 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles , invalidà la renúncia
Carles Maria Isidre de Borbó
Història
Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles V.
Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà a agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics , descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció , però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un manifest 1 d’…
Jaume de Borbó i de Borbó-Parma
Història
Política
Duc de Madrid, pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Jaume III.
Fill del pretendent carlí Carles VII Feu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa 1904 A la mort de Carles VII 1909, proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’havien declarat partidaris dels alemanys Aquest fet motivà una escissió del carlisme,…
apostòlic | apostòlica
Nom amb el qual es designaven a si mateixos els seguidors d’algunes sectes que volien imitar la vida dels apòstols, com diverses comunitats gnòstiques dels segles II-IV, la secta fundada a Parma per Gherardo Segarelli al segle XIII, i alguns anabaptistes del segle XVI.
Almenar

Almenar, amb l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles SW, Alguaire S i Alfarràs N amb els d’Algerri E i Albesa SE, ambdós de la Noguera i amb els d’Albelda i el Campell W, de la Llitera El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit de llevant del terme i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble La part a llevant pertany al pla segrianenc amb el canal de Pinyana, mentre que la de ponent forma…