Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Jeroni Forteza i Valentí
Literatura catalana
Periodisme
Assagista, periodista i poeta.
Germà de Guillem Forteza Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies Ingressà al cos d’arxivers 1881 i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació 1912 A Mallorca fou un dels fundadors de La Dulzaina 1868-69, on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou collaborador de la Revista Balear 1872-74 i del Museo Balear 1875-77 amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears 1873 Recollí per a Marià Aguiló cançons tradicionals, formà…
,
serra d’Aubenç
Aspecte de la serra d’Aubenç (Peramola)
© Isidre Suñé
Serra
Serra del municipi de Peramola (Alt Urgell), els contraforts de la qual formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’estret d’Aubenç, actualment cobert pel pantà d’Oliana.
És un espai del Prepirineu occidental de relleu espectacular i abrupte El punt més alt és el cim del Coscollet 1610 m
Cortiuda

Restes del poble de Cortiuda (Peramola)
© Isidre Suñé
Despoblat
Despoblat del municipi de Peramola (Alt Urgell), a 975 m alt. en un serrat que divideix les aigües del Segre i del Rialb, al vessant meridional de la serra d’Aubenç.
La seva església parroquial, d'origen romànic, ha estat ampliada i molt reformada Està dedicada a sant Martí
tossal de Cortiuda

Camps de Cortiuda (Peramola), amb el tossal al fons
© Isidre Suñé
lo Coscollet
Cim de lo Coscollet (Peramola)
© Isidre Suñé
Cim
Cim (1.610 m) més alt de la serra d'Aubenç, al municipi de Peramola (Alt Urgell).
roca del Corb

Vista de la Roca del Corb (Peramola)
© Isidre Suñé
Guillem Forteza i Pinya
Arquitectura
Urbanisme
Història
Política
Arquitecte, urbanista i polític.
Vida i obra Estudià a l’Institut Balear fins al 1908 i després feu arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1917 Un any després obrí el seu despatx professional a Palma El 1919 fou nomenat arquitecte diocesà de Mallorca, i el 1921, arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears, càrrec que ocupà fins el 1936 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1925-30, acadèmic de la Provincial de Belles Arts de Balears i, des del 1928, membre corresponent de la Real Academia de San Fernando i vocal de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics El…
,
malaltia de transmissió sexual
Patologia humana
Malaltia infecciosa adquirida per contacte sexual.
Es pot produir per altres mecanismes de contagi Les malalties de transmissió sexual més típiques són la sífilis , la blennorràgia , la vaginalitis i el xancre tou , en les quals els òrgans genitals en resulten especialment afectats Actualment, moltes d’elles poden ésser guarides amb antibioteràpia i hom pot evitar contreure-les amb mesures de profilaxi adients Tradicionalment han estat anomenades malalties venèries , denominació cada cop més en desús, especialment en l’àmbit sanitari, on són representades amb la sigla MTS A partir dels anys vuitanta la sida ha esdevingut la principal malaltia…
Guillem Forteza i Valentí
Literatura catalana
Assagista, poeta i crític literari.
Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 D’un temperament bohemi, afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma Diario de Palma , El Palmesano , a la de Barcelona Revista de Cataluña , i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid Dirigí la societat Reunión Literaria 1859 de…
,
Guy de Maupassant

Guy de Maupassant
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment, escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…