Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
paradoxa del gat de Schrödinger
Química
Paradoxa a la qual s’arriba com a conseqüència de l’aplicació de la mecànica quàntica a un sistema físic macroscòpic.
Aquest experiment teòric, plantejat per Erwin Schrödinger l’any 1935, consisteix a tancar en una caixa un gat juntament amb una partícula de material radioactiu i una ampolla de verí que es trenca en cas que la partícula radioactiva es desintegri la partícula té un 50% de probabilitats de desintegrar-se en un termini de temps donat Segons les lleis de la mecànica quàntica, les partícules són descrites per una funció d’ona formada per la superposició de tots els estats possibles de la partícula que, en un moment determinat, permet calcular la probabilitat de trobar-la en un cert estat En les…
síndrome de Seabright-Bantam
Patologia humana
Nom proposat per Albright el 1942 per a designar les síndromes endocrines determinades per l’absència de reacció dels òrgans receptors i no per la insuficiència d’hormones.
Aquest és el cas del pseudohipoparatiroïdisme
radi de Schwarzschild
Astronomia
Radi límit que ha de tenir un objecte celeste per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície cap a l’espai exterior.
Si l’objecte té una massa M , el radi de Schwarzschild és donat per l’expressió R S =2 GM/c 2 , on G és la constant de gravitació i c és la velocitat de la llum en el buit Si el radi d’un cos sotmès a collapse gravitacional esdevé menor que el corresponent R S , aleshores la velocitat d’escapament és més gran que la velocitat de la llum i, per tant, l’objecte es converteix en un forat negre Per a un estel com el Sol, el radi de Schwarzschild és d’uns 3 km
síndrome de Schwartz-Bartter
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per hipernatrúria i hiponatrèmia, deguda a un excés de producció d’hormona antidiürètica, i associada generalment al carcinoma broncogènic de cèl·lules petites.
model atòmic de Schrödinger
Física
Química
Model derivat de l’aplicació de l’equació de Schrödinger (Hψ = Eψ) per a l’estudi de l’estructura atòmica.
Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes que consten d’…
equació de Schrödinger
Física
Equació diferencial fonamental de la mecànica quàntica, que permet de calcular la funció d’ona ψ (x,t) d’una partícula sotmesa a una dinàmica especificada per un potencial V (x,t).
Formulada el 1926 per Erwin Schrödinger, hom l’escriu on h és la constant de Planck normalitzada és a dir, dividida per 2π, m la massa de la partícula, V el potencial a què es troba sotmesa, x el vector de posició, t el temps i i la unitat imaginària
efecte Schottky
Electrònica i informàtica
En un tub termoelectrònic, augment del corrent de saturació per efecte dels camps elèctrics pròxims al càtode.
reacció de Schotten-Baumann
Química
Procediment simple i ràpid per a l’acilació d’alcohols i amines amb formació d’èsters i amides.
Hom la realitza agitant una mescla de l’alcohol i l’amina amb una base aquosa freda i un excés d’un halogenur d’acil, i transcorre d’acord amb l’esquema següent
malaltia de Schönlein-Henoch
Patologia humana
Tipus de vasculitis per hipersensibilitat que afecta principalment la pell, les articulacions, l’aparell digestiu i els ronyons i, concretament, els vasos petits a causa d’una reacció immune en llur paret.
El quadre clínic és caracteritzat per púrpura cutània, a vegades urticariforme i pruriginosa, artritis, dolors abdominals i glomerulitis Habitualment, la malaltia s’autolimita i és de bon pronòstic
bàscula de Schmitt
Electrònica i informàtica
Dispositiu anàleg a una bàscula biestable però comandat per una tensió alterna exterior, de manera que a la sortida hom té una ona rectangular de la mateixa freqüència que la tensió d’entrada, independentment de la forma d’ona d’aquesta.
És anomenat també disparador de Schmitt