Resultats de la cerca

Obrer metallúrgic, fou un dels autors, juntament amb Nicolau i Casanellas, de l’atemptat que ocasionà la mort del president del consell de ministres Eduardo Dato 8 de març de 1921 Detingut, fou condemnat a mort 1923, però posteriorment hom li commutà la pena per la de cadena perpètua 1924, i fou alliberat quan es proclamà la Segona República El 19 de juliol de 1936 lluità contra l’aixecament militar a Barcelona, i intervingué en la conquesta de Casp amb les forces de Durruti

Entre altres obres, construí, amb Gabriel Pellicer, la façana goticoplateresca de l’església de Sant Miquel 1516, posteriorment incorporada a l’església de la Mercè

Es formà a Madrid És autor, a Palma, de les quatre esfinxs-lleones 1833 del passeig del Born i de l’estàtua de Jaume Ferrer 1843, conservada des del 1914 al Museu Marítim

Notari, escrivà de la porció temporal Anotà al començament i final dels seus protocols els esdeveniments eclesiàstics i civils del seu temps referents a Mallorca, ja en llatí ja en català, sempre amb gran concisió, del període 1372-1408 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca i Villanueva les publicà al seu Viaje Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats el 1377 i 1380, respectivament Sis lamentacions, en català, sobre la catastròfica avinguda de la riera de la ciutat de Mallorca, escrites per un misser Salzet, li han estat atribuïdes, així com també al seu fill Vicenç

Encapçalà des dels primers anys del segle el socialisme manacorí regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma

Actiu entre el 1370 i el 1381 No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis 1370 i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena 1381

Germà del pintor Pasqual Hortoneda , Pere Huguet, oncle de Jaume, fou el seu procurador Actiu a Tarragona 1403-33, i documentat des del 1417,, creà una important escola local sota l’influx de Borrassà També té semblances amb Ramon de Mur, amic i parent seu El seu estil es basa en un notable domini del moviment del cos, gust per la profusió de personatges de sensible i emotiva expressió i recerca d’esquematisme El 1418 hom li encarregà una taula per a l’església de l’hospital de Sant Joan de Reus el 1419 decorà l’altar per a la confraria dels pagesos de Tarragona, i el 1423 feu el retaule dels…

Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València 1565-72 i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae 1566

Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin…

Autor del catàleg sistemàtic més antic de medicaments conegut als Països Catalans, clar precedent de les farmacopees posteriors, bé que no fou publicat a cura de Pere Mateu, fill de l’autor fins el 1521, deu anys després que el Collegi d’Apotecaris de Barcelona publiqués la primera edició de la seva Concordia pharmacopoearum barchinonensium