Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Confederació Europea de Sindicats
Organització sindical constituïda el 1973 a Brussel·les per iniciativa de la Confederació Internacional de Sindicats Lliures (CISL), amb l’objectiu de defensar els interessos dels treballadors europeus, en particular davant les institucions europees (UE i EFTA).
Agrupa la majoria dels sindicats dels estats afiliats a una o altra organització La seu és a Brusselles Davant la creixent integració econòmica i legislativa ha reivindicat la salvaguarda dels drets laborals d’una manera homogènia als diversos estats membres Arran de la signatura del Tractat de Maastricht 1992, la Confederació Europea de Sindicats demanà la renovació de la Carta Social Comunitària del 1989
Vidal de Vilanova
Història
Política
Cavaller.
Fill de Ramon de Vilanova, castellà de Morella, i de Sibilla Fou conseller de Jaume II i majordom i marmessor de la reina Blanca Bon diplomàtic, fou enviat a França 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, feu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l’adquisició efectiva de les illes Aconseguí l’interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i Sança de Mallorca amb Maria de Nàpols i Robert, duc de Calàbria, respectivament 1303-04 A Avinyó, visità Climent V 1309 i…
campanya de Palestina
Militar
Conjunt d’operacions militars (1915-17), durant la Primera Guerra Mundial, que donaren el control de Palestina i Síria a la Gran Bretanya.
L’intent turc d’apoderar-se del canal de Suez febrer del 1915, fracassat per una contraofensiva dels britànics, menà aquests a la campanya, a fi d’allunyar qualsevol amenaça damunt el canal Llur general, Allenby, ocupà Gaza i Jerusalem 1917, ajudat per una flota aliada i forces franceses, australianes i àrabs Presa també Damasc setembre del 1918, per l’octubre els francesos ocuparen Beirut, i tres dies després Turquia demanà l’armistici
Declaració de Montserrat sobre religions i construcció de la pau
Manifest creat per un grup de personalitats civils i de diferents tradicions religioses internacionals que malda per no relacionar religions i violència.
S'hi demana la implicació de la societat civil, que ha d’exigir a les autoritats que emprenguin accions, així com la dels governs i les organitzacions internacionals, i la dels líders polítics i religiosos, per tal que reforcin el seu paper com a actors de la pau i la comprensió mútua La declaració fou el resultat de la trobada que convocà la Fundació Cultura de Pau i que se celebrà a l’abadia de Montserrat l’any 2008
Andreu Avel·lí
Cristianisme
Religiós teatí.
Professà a l’orde l’any 1558, després de canviar el seu nom de Lancellotto Avellino i d’abandonar l’advocacia, que fins aleshores havia exercit a Nàpols Reformà el convent femení de Sant'Arcangelo a Baiano Campània Fou amic de Sant Carles, arquebisbe de Milà, que li demanà la fundació d’un convent de teatins predicà pels pobles de la Llombardia Fou canonitzat per l’Església catòlica el 1712 La seva festa se celebra el 10 de novembre
Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona
Societat creada l’any 1881 per tal de construir i explotar la línia directa de Madrid a Barcelona per Molina de Aragón, Calamocha, Montalbà, Utrillas i Casp; havia d’enllaçar Roda de Berà amb les línies del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona.
Fou promoguda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona en fou director Francesc Gumà i Ferran, director d’aquella companyia Construí el tram de Roda de Berà a Reus, que començà a funcionar el 1884 A causa de dificultats econòmiques, renuncià al projecte inicial i demanà la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp poc després es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França 1886
memorial ajustat
Història del dret
Escrit en el qual hom demana una gràcia al·legant els mèrits, els motius, etc., en què es fonamenta la sol·licitud.
Pere Gilbert
Astronomia
Medicina
Astrònom i metge.
El 1359 Pere III de Catalunya-Aragó, desitjós de posseir unes taules de les posicions dels planetes que superessin les Taules alfonsines , li demanà que anés a Barcelona per tal de preparar-les, i posà a disposició seva la biblioteca reial Féu una esfera celeste en relleu, de set pams de diàmetre, i inicià 1360 el Tractat d’astrologia o ciència de les esteles , que acabà el seu deixeble Dalmau Planes o Sesplanes, editat el 1890 per Massó i Torrents
Desideri
Història
Darrer rei longobard (756-774); succeí Astolf.
Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular
Sisenand
Història
Rei dels visigots (631-636).
Essent duc de la Narbonesa o Septimània es rebellà contra el rei Suíntila i el destronà 631, després d’haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l’ajuda d’un exèrcit tolosà Al concili IV de Toledo 633, presidit per Isidor de Sevilla, es prostrà davant els seixanta-sis bisbes presents, els demanà la confirmació del seu títol reial i després es féu ungir per insinuació d’Isidor Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots