Resultats de la cerca

Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala…

Deixeble d’Elie de Beaumont a l’École de Mines de París Fou enginyer en cap del districte miner de València i president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador És autor de les obres Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia , amb un mapa geològic del País Valencià 1854, Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete 1886, España, geografía morfológica y etiológica 1868 i Monografía de las aguas minerales y termales de España 1892 i d’un Mapa geológico de España y Portugal 1/2 000 000 1879

Fou professor de física i meteorologia a la Technische Hochschule de Munic 1907 i professor honorari d’astrofísica 1928 a la Universitat de Munic Les seves investigacions se centraren en l’aplicació de la termodinàmica als fenòmens naturals, especialment en els camps de la geofísica i de l’astrofísica Desenvolupà la teoria dels gasos politròpics i les seves aplicacions a l’estudi de l’estructura estellar, i donà solucions numèriques del model convectiu i del model d’Eddington partint dels diferents valors de l’índex politròpic n Fou un dels fundadors del “Zeitschrift für…

Doctorat a la Sorborna 1951, fou catedràtic d’àlgebra i geometria en el Collège de France 1956-94, on és professor honorari La seva obra ha influït en el desenvolupament de la topologia algebraica, l’àlgebra, la geometria algebraica i, sobretot, la teoria de nombres Ha estat distingit amb la medalla Fields 1954, pels seus treballs en la teoria dels espais analítics complexos, el premi Balzan 1985, la medalla d’or del Centre National de Recherche Scientifique 1987, el premi Wolf 2000 i el primer premi Abel de l’Acadèmia de les Ciències de Noruega 2003

Ordenat de sacerdot el 1807, fou diputat al parlament del Piemont 1848 i president honorari 1859 de la facultat filosoficoliterària de Parma El seu pensament filosòfic presenta tres etapes una de sensista, representada sobretot per Della filosofia dell’affetto 1829-34, una altra, en la qual tendeix a l’escepticisme i al subjectivisme Filosofia della mente 1836 i Il nuovo saggio sull’origine delle idee dell’abate Rosmini esaminato 1837, i una última fase, clarament kantiana, bé que sempre amb tendència a destacar-ne els elements objectivistes i realistes Della critica della Ragion…

Fou impulsada inicialment per un grup de joves llicenciats entre ells Josep MAinaud, Enric Jardí, Joan Seguí, Lluís Torras, etc, tutelat per eminents juristes i professors de la universitat i dels Estudis Universitaris CatalansEls seus primers presidents foren Lluís Duran i Ventosa i Francesc de P Maspons i Anglasell Antoni M Borrell i Soler en fou membre honorari, i J Carreras i Artau, delegat de l’Institut Convocà repetidament dos premis —Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell— i publicà una Miscellània Borrell i Soler L’any 1987 es desglossà en la Societat Catalana d’…

La unió fou facilitada per la formació, a Espanya, d' Izquierda Republicana , i aviat tingué l’adscripció dels grups d’aquesta de Menorca i Eivissa Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer, president honorari, i Emili Darder Adoptà un fort caràcter regionalista, i tingué com a principal objectiu “la llibertat de les Illes Balears, organitzades políticament en règim autonòmic, liberal, democràtic, republicà i de justícia social” Publicà el setmanari “República” i el diari “Antorxa” 1936 Durant la guerra civil, aquest grup edità a Barcelona el…

Deixeble de Pech i de Seguier, herboritzà de jove per la Narbonesa, les Corberes, el Donasà, el Capcir i la Cerdanya i, posteriorment, recorregué Catalunya, estudià la vegetació de Montserrat i residí a Barcelona 1792-97 on classificà —i espolià— l’herbari Salvador, família de botànics sobre la qual escriví Noticia histórica sobre la familia Salvador 1796 Residí també a Madrid 1797-1804, on fou sotsdirector honorari del Real Jardín Botánico 1798-1801 Durant la invasió francesa fou perseguit i perdé bona part dels seus manuscrits i el seu herbari És autor també d’una monografia…

Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella Diputat militar de la generalitat 1713, fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge Després de la caiguda de la…

Austriacista, fou un dels vuit prohoms de la plana de Vic que atorgaren poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per a signar el 1705 el pacte de Gènova i un dels caps de les forces armades que des de Vic es traslladaren a Barcelona per proclamar rei l’arxiduc Carles Fou nomenat capità efectiu i coronel honorari del Regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual féu la guerra contra Felip de Borbó Però el 1713, seguint l’exemple del comte de Centelles, el reconegué com a rei És conegut com el de Manlleu per distingir-lo dels Cortada, austriacistes, de Merlès, residents a Vic