Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Vicent Martínez i Colomer
Historiografia
Historiador.
Franciscà, fou cronista provincial de l’orde En vers, publicà, entre altres treballs, Vaticinio del Turia sobre el reinado de Carlos IV 1789 D’un especial interès per a la història local de la guerra del Francès són El filósofo en su quinta, o relación de los principales hechos acontecidos desde la caída de Godoy hasta el ataque de Valencia 1808 i Sucesos de Valencia desde el día 23 de mayo hasta el 28 de junio de 1808 1810
tractats de San Ildefonso
Història
Tractats signats entre Espanya i la República francesa el 1796 i el 1801.
Pel primer, Espanya entrà en guerra contra Anglaterra era una aliança ofensiva i defensiva Pel segon, Espanya lliurà als francesos la Louisiana en canvi de la Toscana, que fou incorporada al ducat de Parma Aquest tractat establia, a més, la cooperació militar de Carles IV a les empreses napoleòniques, motiu pel qual fou ordenat un reclutament militar al País Valencià Això provocà un seriós avalot a València estiu del 1801, que obligà Carles IV a renunciar-hi i a amnistiar els revoltats quinta
viola
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet L’afinació és una quinta més greu que la del violí do-sol-re-la Les dues cordes més greus són generalment de tripa o recobertes de seda, i les dues agudes són de tripa Deriva de la lira da braccio d’aquí ve el seu nom alemany actual, Bratsche És menys apta que el violí a executar passatges de virtuosisme El cos és d’uns 40 cm d’amplària i uns 48 de longitud Les notes greus tenen un timbre profund
Adolfo Álvarez Buylla y González Alegre
Economia
Política
Economista i polític asturià.
Fou catedràtic d’economia política i finances públiques a la Universitat d’Oviedo El 1879 defensà públicament el socialisme de càtedra i la seva adhesió al krausisme en el seu discurs rectoral El socialismo de cátedra Difongué l’obra dels grans economistes alemanys de l’època com Adolf Wagner i Albert Schäffte De les obres més conegudes és la seva apassionada biografia de Flórez Estrada 1885 També escriví La quinta esencia del socialismo, Manual de economía política i Memoria de la información agraria en Andalucía y Castilla 1904
trombó
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica, cos incurvat i secció cònica en la part corresponent al pavelló i cilíndrica en la resta.
És accionat per una colissa o per pistons El trombó de colissa data de la meitat del segle XV, i el de pistons fou construït per primera vegada cap al 1825 amb cilindres El model actual que hom empra en l’orquestra simfònica és la modalitat tenor del trombó en si bemoll Els altres membres d’aquesta família són el piccolo , a l’octava superior del tenor el soprano, a la quinta del tenor el contralt, a la tercera menor ascendent respecte al tenor el baix, a la tercera menor descendent respecte al tenor i el tenor baix, que té un pistó que abaixa la nota fonamental d’una quarta Trombó de colissa…
José Hierro Real
Literatura
Poeta castellà.
Vinculat a Santander, hi fundà i dirigí la revista Proel Fou autor, entre altres obres, de Tierra sin nosotros 1947, Alegría 1946, Con las piedras, con el viento 1950, Quinta del 42 1953, Estatuas yacentes 1955, Cuanto sé de mí 1957, Poesía del momento 1957, Libro de las alucinaciones 1964, Antología 1980, exponent de les seves influències des de la poesia social al surrealisme, Agenda 1990, Cuaderno de Nueva York Premio Nacional 1999, Tierra sin nosotros 2000 i Antologia personal 2001 El 1981 rebé el premi Príncipe de Asturias, el 1990 el Premio Nacional de las Letras Españolas i el 1998 el…
cànon
Música
Composició a dues o més veus, on cadascuna repeteix, després d’un espai de temps prefixat, la mateixa frase melòdica.
És la forma més estricta d’imitació polifònica, que respecta rigorosament la regla, el cànon Hi ha diverses menes de cànon el cànon directe a l’uníson , en el qual la veu que proposa el dibuix melòdic, o antecedent, és imitada, nota per nota, per la veu secundària, o conseqüent aquesta forma de cànon pot ésser també a l’octava, o a la quinta, etc, segons el punt de partença de la veu secundària el cànon per augmentació o per disminució dels valors en la veu imitativa el cànon per moviment contrari , en el qual el moviment melòdic ascendent esdevé descendent en el conseqüent, i viceversa el…
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del s XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l'organum, recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae discantandi no…
Vittorio Vidali
Història
Política
Polític italià.
Militant comunista, actuà als EUA com a agent del Komintern 1923-27 i, després d’haver residit a diversos països d’Europa i Amèrica, el 1934 arribà a l’Estat espanyol portant l’ajut del Socors Roig Internacional a les víctimes de la repressió d’Astúries Esclatada la Guerra Civil, sota els pseudònims d' Arturo Sormenti , Carlos JContreras o comandant Carlos , participà activament en l’esforç bèllic i propagandístic del PCE, fou assessor militar de les milícies comunistes, comissari polític del famós Cinquè Regiment, i publicà, a València, el llibre La Quinta Columna Cómo luchar contra la…
Manuel Ribot i Serra
Literatura catalana
Escriptor.
Fundà a Sabadell un primer Centre Catalanista 1879, uns jocs florals i la Revista de Sabadell 1884, que dirigí El 1882 en fou nomenat cronista de la ciutat i reorganitzà l’arxiu municipal Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Catalanista , de Sabadell, i a La Llumenera de Nova York , La Illustració Catalana i L’Aureneta Escriví monografies com Origen y progresos de Sabadell 1883 i Clavé i les societats euterpenses Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor 1905, 1916, conreà la poesia lírica i especialment la de…
,