Resultats de la cerca

Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’inspiració cubista…

Amb seu al barri del Raval de Barcelona, té l’origen en l’agrupació en una sola entitat de catorze departaments i seccions del CSIC a Barcelona dedicats a la recerca en humanitats, entre els quals hi ha l’Institut Espanyol de Musicologia, el Centre d’Etnologia Peninsular, l’Escola d’Estudis Hebraics i Orient Pròxim, l’Institut Espanyol d'Arqueologia i de Prehistòria, l’Escola d’Estudis Medievals i l’Escola de Filologia de Barcelona, que constituïen apèndixs de centres parallels a Madrid El 1980 els catorze centres es reconvertiren en tres Instituts Musicologia, Filologia i Geografia, i…

Ocupa unes 100 ha al llarg d’uns 1000 m de costa Hom hi troba el jardí botànic Pinya de Rosa , promogut per l’enginyer industrial Ferran Rivière de Caralt, el qual l’any 1945 adquirí una finca entre la serra Llarga i la mar, on pocs anys després féu construir el jardí, d'aproximadament unes 50 ha Dissenyat per Joan Mirambell, deixeble de Nicolau M Rubió i Tudurí, en fou conservador Joan Pañella i Bonastre Conté unes 700 espècies, moltes de les quals són d’origen tropical i han aconseguit una excellent adaptació al clima mediterrani Destaquen especialment les cactàcies, la collecció de les…

Professor de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València des del 1933, del 1950 al 1982 fou director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, dirigí o participà en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei, corresponents a diversos períodes des del Paleolític fins als romans Publicà nombrosos treballs, sovint en collaboració amb membres del mateix servei amb Enric Pla i Ballester i J Alcàcer i Grau, sobretot o amb altres investigadors, monografies sobre jaciments i…

Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…

Durant la seva etapa de formació establí una fructífera amistat amb Antoni Clavé, una relació que els portà a compartir militància ideològica i tots els avenços tècnics i conceptuals de l’efervescent escena artística de l’època Ambdós participaren en concursos com el de cartells que organitzava el setmanari catalanista d’esquerres L’Opinió en el qual, l’any 1933, Clavé s’endugué el primer premi i Ortiga el segon i es feren càrrec de la decoració del Celler Bohemi, una botiga d’alimentació que tenia un espai dedicat a actuacions artístiques A causa de l’època convulsa en què visqué i,…

Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de…

Net d’un general i fill d’un ric terratinent, mostrà una gran precocitat a disset anys anà com a corresponsal del diari Manila Times a la guerra de Corea 1950-53 Aquests anys seguí amb interrupcions cursos de dret en diverses universitats i fou condecorat pel Govern per la seva tasca periodística El 1954 negocià com a representant del Govern la rendició del braç armat del Partit Comunista de les Filipines El 1955 es casà amb Corazón Cojuangco nom de soltera de Corazón Aquino , de qui tingué un únic fill, Benigno Simeón Cojuangco Aquino Aquest mateix any fou elegit alcalde de la ciutat de…

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…

Els biobancs són especialment indicats per a aquells projectes que requereixen un gran nombre de mostres, com ara el genotipatge global, la cerca de perfils proteics o metabòlics, la identificació d’interaccions genètiques i ambientals, les anàlisis de susceptibilitat farmacològica, la descripció de nous marcadors genètics, la farmacogenòmica o el diagnòstic precoç Els biobancs són regulats per la Llei de recerca biomèdica de 3 de juliol de 2007, que estableix l’existència d’un registre estatal de biobancs, el compliment d’uns requisits bioètics i de confidencialitat, uns estàndards de…