Resultats de la cerca

S’inicià com a illustradora d’historietes per al públic femení a les editorials Favencia —contes de fades Margarita —, Hispano Americana de Ediciones — Mercedes — i Toray — Cuentos de la abuelita  1956 la sèrie d’aventures  Matildita, el terror del barrio  des del 1957, dins de la collecció Alicia , considerada una de les primeres nenes “terribles” de les historietes illustrades de l’Estat espanyol— Entre el 1965 i el 1967, collaborà amb diverses revistes de l’Editorial Bruguera  Tiovivo, Din Dan  i  El Capitán Trueno  En el període 1966-67 també publicà les sèries  Els Yeyés , a la revista …

Filla del metge Pau Llorach i Malet —creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts Barcelona—, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat Segarra Presidí el Conferentia Club 1929, el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte 1918-21, i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus Fou membre de l’Associació Wagneriana, entre d’altres institucions Collaborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 1946, dirigit per…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…

El 1593 fou proposada pel seu pare com a candidata al tron francès, enfront del pretendent protestant, Enric de Borbó Juntament amb el seu futur marit, l’arxiduc Albert d’Àustria, li fou concedida la sobirania dels estats dels Països Baixos, amb una independència nominal mort Albert, la sobirania li fou confirmada per la corona a la fi de la treva dels Dotze Anys 1621

Filla de Joan de Borja , segon duc borgià de Gandia Professà, amb el nom de Francesca de Jesús , al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos

Es casà amb el senyor de Moixent, Pere Maça de Liçana i, vídua vers el 1369, fou sollicitada en matrimoni per diversos pretendents, un dels quals, cosí seu, demanà dispensa al papa Gregori XI, fet exposat en la Dispensació de la senyora de Moixent 1371, opuscle en 146 hexasíllabs apariats

Fou superiora general de la congregació del 1898 al 1912, que fou destituïda Per divisions internes de la comunitat en sortí el 1913, i no hi tornà a ésser admesa, a desgrat de les seves peticions Rehabilitada, el 1963 les seves restes foren traslladades a la casa generalícia de Girona i foren enterrades juntament amb les del P Butinyà