Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
clupeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, el més primitiu i menys evolucionat del grup.
Les escates solen ésser cicloides, molt semblants a les dels ganoides en algunes formes fòssils les aletes no tenen radis espinosos les ventrals són abdominals, la caudal, homocerca, sovint forcada Les vèrtebres són amficèliques, totes iguals isospòndils La bufeta natatòria, quan hi és, comunica amb l’esòfag fisòstoms alguns tenen vàlvula espiral Moltes espècies són marines, d’aigües profundes i fredes n'hi ha que formen moles molt nombroses, i també n'hi ha d’aigua dolça i de migradores anàdromes Representants més importants de l'ordre dels clupeïformes Família dels elòpids…
ascites quilosa
Patologia humana
Ascites formada per líquid quilós, abundant en lípids, sobretot triglicèrids, ocasionada per malalties dels ganglis limfàtics abdominals o toràcics.
síndrome de feminització testicular
Patologia humana
Pseudohermafroditisme masculí caracteritzat per una aparença externa femenina però amb absència d'úter i trompes i amb testicles abdominals.
Hi ha estrògens i andrògens, però els teixits no responen a aquests últims El cariotip del pacient és 46XY
mesenteri
Anatomia animal
Conjunt de replecs peritoneals que uneixen l’intestí prim a les parets abdominals posteriors i a la columna lumbar.
sac aeri
Anatomia animal
Cadascuna de les cambres de parets fines que tenen, en el cos dels ocells, un paper essencialment respiratori, però tenen també altres missions.
Hom distingeix dos conjunts de sacs aeris els anteriors i els posteriors El conjunt de sacs aeris anteriors és format per un sac interclavicular que s’introdueix en els ossos, un parell de sacs cervicals , un a cada costat del coll, i un parell de sacs toràcics anteriors El conjunt posterior és constituït per un parell de sacs toràcics posteriors , un a cada costat de la punta d’ambdós pulmons, i els sacs abdominals , que s’estenen per l’abdomen Els sacs aeris posteriors són els encarregats de la inspiració, la qual omple els pulmons i els mateixos sacs gràcies a un conducte que…
evisceració
Patologia humana
Extracció de les vísceres del fetus mort, especialment les toràciques i les abdominals, per tal de facilitar-ne el part.
cos
Anatomia animal
Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme d’un home o de l’animal.
En l’home, és compost del cap, del tronc i de les extremitats El cap és format pel crani, on hi ha l’encèfal, i la cara El tronc, situat sota el cap, comprèn el coll, el tòrax, l’abdomen i la pelvis i, a la part posterior, la columna vertebral El coll és travessat, a la línia mitjana, per dos conductes, l’aeri laringe i porció cervical de la tràquea i el digestiu porció cervical de l’esòfag i conté la tiroide, els grans vasos caròtide i vena jugular i nervis importants El tòrax és una caixa osteocartilaginosa de forma cilindrocònica, oberta per les dues extremitats, superior i inferior, i…
faixa
Peça de teixit elàstic o de cuir que serveix per a cenyir el cos i sostenir les vísceres abdominals en cas de ptosi.
agnostus
Paleontologia
Gènere d’artròpodes de la classe dels trilobits, integrat per espècies de dimensions molt petites (alguns mil·límetres), i solament amb dos segments abdominals.
És característic del Cambrià mitjà
diàstasi
Anatomia animal
Separació de dos ossos sense fractura o d’òrgans normalment ajuntats, com, per exemple, la separació dels músculs rectes abdominals en l’embaràs.