Resultats de la cerca
Es mostren 428 resultats
Miquel Duran i Portas
Química
Químic.
Doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 i investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1985-86 És catedràtic de química a la Universitat de Girona des del 1992, on ha desenvolupat diversos càrrecs entre els quals els de vicedegà de la facultat de ciències 1992-94, vicerector de personal acadèmic 1994-2002, vicerector d’informàtica 1996-99 i director del departament de química 2003-07 Des del 2008 és vicerector de política científica i planificació estratègica El seu àmbit de recerca se centra en l’estudi teòric de l’estructura i la…
Joan Cós i Duran
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític carlí.
Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860
Llucià Casadevall i Duran
Cristianisme
Bisbe de Vic (1848-52).
Ordenat de sacerdot 1809, fou canonge de la catedral 1815, secretari del capítol i exercí de vicari capitular 1837-48, malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització 1836-51 Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret
Enric Duran i Tortajada
Literatura
Escriptor.
Abans del 1936 havia publicat algunes narracions curtes i havia estrenat un parell de comèdies en collaboració amb el seu germà Miquel El 1942 edità l’opuscle Els sonets de la llar , el qual fou seguit per molts més, finalment aplegats en antologia en el volum Semprevives 1963, que responen a la concepció floralesca de la poesia segons el model de Teodor Llorente En castellà publicà diversos volums de cròniques i memòries
Josep Duran i Riera
Pintura
Pintor.
Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona 1882 i a Olot 1880, 1881 i 1883 Seguidor tardà d’un cert natzarenisme Lectura , 1872, Museu d’Art Modern, Barcelona, aviat es dedicà de ple al costumisme El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres
Ramon Duran i Obiols
Metge.
Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII
Frederic Duran i Jordà
Metge.
Estudià a Barcelona Publicà Anàlisi i tècnica coprològica 1931 i Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica 1934, de la collecció Monografies Mèdiques Durant la guerra civil de 1936-39 organitzà els serveis de transfusió de sang a l’exèrcit republicà, en les tècniques de la qual fou un dels pioners en posar a la pràctica El 1939 s’exilià i s’establí a Anglaterra Durant la Segona Guerra Mundial assessorà els serveis de transfusió de sang en el bàndol aliat Des del 1940 treballà a l’hospital Ancoats de Manchester i hi dirigí el departament de patologia Des del 1949 en dirigí també…
Manuel Duran i Gili
Literatura
Escriptor i professor.
El 1939 s’exilià a França i el 1942 a Mèxic, on es llicencià en lletres i en dret a la Universidad Nacional Autónoma de México Treballà com a traductor de l’ONU Posteriorment, es doctorà a París i a Princeton EUA en literatures romàniques El 1953 s’establí als Estats Units, on fou catedràtic a la Universitat de Yale 1960-98, al departament d’espanyol i portuguès, que també dirigí Especialista en literatura llatinoamericana, sobretot mexicana, publicà Genio y figura de Amado Nervo 1971, Cuentos y crónicas de Amado Nervo 1971, Tríptico mexicano Juan Rulfo, Carlos Fuentes y Salvador Elizondo…
,
Ramon Duran i Farreres
Teatre
Actor.
Es presentà 1933 amb la companyia d’Enric Borràs El 1946 reprengué l’actuació en català Interpretà moltes obres noves, i també les reposicions L’auca del senyor Esteve , de Rusiñol el 1966, i La filla del mar , de Guimerà el 1971 Formà part de la Companyia Maragall
Ramon Margineda i Duran
Arqueologia
Arqueòleg i industrial.
Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural Aplegà una important collecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar Roses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina