Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
palaia
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels citàrids, d’uns 50 cm de llarg, que té escates cicloidals, la cresta intraocular dividida i amb diverses prominències òssies, la línia lateral ben desenvolupada en ambdues bandes i poc arquejada.
És comestible i molt apreciada habita a les costes Atlàntiques europees i a la Mediterrània
home de Neandertal
Les eines que els neandertals fabricaren a Europa i Àsia occidental
© Fototeca.cat
Antropologia física
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).
Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil posteriorment classificada com a Neandertal fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200000 anys, bé que…
plana
Plana
JC Schou (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de 40 cm, que és molt semblant a la palaia però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies tot al llarg de les aletes dorsal i anal i de la línia lateral.
Habita als fons marins fins a 25 m de profunditat, a les desembocadures dels rius i en aigües salines de tota la Mediterrània i de les costes atlàntiques europees
laberint
Anatomia animal
Conjunt d’estructures que constitueixen l’orella interna i que consta d’un component ossi excavat a l’os temporal (laberint ossi) i d’un component membranós (laberint membranós), ple de l’endolimfa i separat de les estructures òssies per la perilimfa
.
En el laberint hom distingeix tres parts l’anterior, dita cargol per la seva forma en espiral, que vehicula l’audició la mitjana o vestíbul, composta per l' utricle i el sàcul i la posterior, constituïda pels canals semicirculars , que participen en el manteniment de l’equilibri corporal
rèmol de petxines
Peça de rèmol al mercat
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids, de contorn gairebé circular, els ulls a la banda esquerra, amb formacions òssies dèrmiques a la part superior, gairebé sense peduncle caudal i de color gris verdós, terrós o groguenc, amb clapes.
S’alimenta de peixos i habita a la Mediterrània, a la mar Negra i al sud de l’Atlàntic
saures
Saures (llangardaix)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels escatosos, de cos allargat cobert amb escates còrnies i de vegades òssies, amb cintura escapular i pelviana, normalment amb dos parells de potes pentadàctiles, que en alguns casos poden faltar o són atrofiades (famílies dels ànguids i dels escíncids).
Gairebé sempre tenen tres parpelles, que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant Algunes espècies tenen ull parietal Es reprodueixen des del mes de març fins al juny Són animals ovípars les femelles dipositen els ous en forats del sòl, els colguen i se'n desentenen totalment Hi ha alguns representants que són ovovivípars escíncids S'alimenten de cucs o insectes vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la dieta amb vegetals tendres Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on romanen llargues estones prenent el sol A l’estació…
plastró
Anatomia animal
Regió ventral de la closca dels rèptils quelonis, que presenta forma de làmina molt plana i és típicament formada per 9 plaques òssies: una placa entoplastral, dues plaques hipoplastrals, dues d’epiplastrals, dues d’hioplastrals i dues de xifoplastrals; a vegades, poden presentar-se també dues plaques mesoplastrals.
La unió amb l’escut o regió dorsal de la closca té lloc mitjançant un pont entre les vores laterals de les hioplastrals i les hipoplastrals i les plaques marginals de l’escut
trompeter
Trompeter
© fototeca.cat
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels signatiformes, de la família dels macroramfòsids, d’uns 15 cm de longitud, de cos cuirassat amb grosses plaques òssies, de musell perllongat amb un bec molt llarg i tubiforme, i amb la primera aleta dorsal acabada en una espina llarga i dentada.
Habita en els fons arenosos i fangosos de la plataforma continental, prop del litoral, on cerca petites preses És comú a les aigües dels Països Catalans
llanterna d’Aristòtil
Anatomia animal
Aparell mastegador dels equinoïdeus, format per unes quantes dents (4 o 5), situades al voltant de l’orifici bucal i accionades per un conjunt complex de peces òssies i lligaments musculars; és situat a l’interior de la cavitat interna de l’animal i adopta la forma d’una llanterna.
Fou descrit per primera vegada per Aristòtil
tetraodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis integrat per peixos de cos curt, cap gros amb els premaxil·lars i els maxil·lars soldats entre ells, boca i feses branquials petites, pell revestida de plaques òssies, escates rugoses i gruixudes o espines, aletes pectorals, quan n’hi ha, en posició toràcica i bufeta natatòria del tipus dels fisoclists.
Llur cos adopta sovint formes comprimides, polièdriques o més o menys globoses Generalment marins i costaners, viuen a les zones tropicals L’ordre inclou vuit famílies, amb unes 200 espècies, entre les quals destaquen la dels balístids, amb la ballesta , la dels tetraodòntids, amb el peix globus comú , la dels diodòntids, amb el peix eriçó , la dels mòlids, amb el bot , única espècie existent als Països Catalans, i la dels ostraciònids, amb el peix cofre