Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
winnebago
Etnologia
Individu d’un poble amerindi establert fins al segle XVII a l’E de l’actual estat de Wisconsin, sobretot a les vores del llac de Winnebago.
A causa de llur participació en la guerra dels sioux Black Hawk contra els colons blancs 1831, foren foragitats cap a Iowa, i després cap a Nebraska 1865 Poble sedentari, es dedicava principalment a l’agricultura i a la collita de l’arròs silvestre Participaven en la caça comunitària del bisó a les praderies S'organitzaven en clans exogàmics, agrupats en dues grans divisions l’aire divisió alta i la terra divisió baixa L’any 1990 eren uns 6 500 individus, repartits entre les reserves de Nebraska i Wisconsin
vedda
Etnologia
Individu d’un poble asiàtic, de raça vèddida, que habita a les zones muntanyoses i a les selves orientals de Sri Lanka.
Constitueixen el nucli primitiu dels habitants de l’illa Pràcticament absorbits pels singalesos i els tàmils, de 5 300 individus censats l’any 1911 passaren a 800 el 1964, i des del 1970 han deixat d’existir virtualment com a comunitat separada Llur cultura era extremament simple Caçadors i nòmades, habitaven en coves naturals, es cobrien amb escorça d’arbre i es nodrien d’arrels i de mel silvestre Segons llur religió, els esperits dels avantpassats penetraven en el cos dels xamans, a través dels quals es comunicaven amb llurs descendents
ericàcies
Thistle-Garden (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per unes 1.500 espècies de plantes arbustives i rarament arbòries, generalment perennifòlies, de fulles enteres, de flors tetràmeres o pentàmeres, actinomorfes hermafrodites i comunament gamopètales, solitàries o en raïms, i de fruits en càpsula, baia o drupa.
Ericàcies més destacades Arbutus unedo arboç , arbocer, cirerer d’arboç Arctostaphylos uva-ursi boixerola , boixerina, boixeringa, gallufera, raïm d’ossa Azalea sp azalea Azalea indica azalea de l’Índia Calluna vulgaris bruguerola , bronsa, xipell Erica sp bruc Erica arborea bruc poal, bruc arbori Erica cinerea bruc vermell Erica multiflora bruc d’hivern, cepell, xipell Erica scoparia bruc d’escombres, bruga Erica terminalis bruc valencià, cepell Erica tetralix bruc d’aiguamoll Rhododendron sp rododèndron Rhododendron ferrugineum neret , abarset, gavet, talabard Rhododendron ponticum…
Oficina Romànica de Lingüística i Literatura
Centre d’estudis filològics creat el 1927 com a ampliació de les tasques de la Biblioteca Balmes de Barcelona per a contribuir a la investigació científica de la llengua catalana, a la formació de la llengua literària moderna i a l’examen crític i a la història de la literatura catalana.
En foren membres fundadors Pere Barnils, Josep Calveras, Antoni Griera, Ramon Miquel i Planas, Manuel de Montoliu, Josep Md’Oleza i Alfons Par, i, a partir del 1929, Francesc de BMoll Edità un Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura set volums, una Biblioteca Lingüística un estudi d’APar, una Biblioteca Literària tres volums de l' Epistolari Llorente i una sèrie de divulgació, amb obres de JCalveras, Mde Montoliu i Manuel Garcia i Silvestre des del 1928 publicà també, dins la revista Catalunya Social , unes consultes de llenguatge Les seves activitats foren interrompudes…
pensament
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Jardineria
Nom donat a les espècies del gènere viola
, de la família de les violàcies, que tenen les flors policromes i amb els dos pètals laterals pròxims als superiors.
El pensament de jardí o, simplement, Aspecte general d’un pensament de camp © Fototecacat pensament V wittrockiana , de 20 a 50 cm d’alt, té fulles oblongues crenades i flors grosses, solitàries, generalment discolors, amb prevalença del violat i del groc És una espècie de jardí d’origen híbrid, plantada en tests i platabandes El pensament silvestre V tricolor , de 10 a 40 cm d’alçada, té fulles oblongues o lanceolades, crenades i amb estípules partides, i flors solitàries, generalment tricolors, amb predomini del violat sobre el groc i el blanc Es fa en prats i en camps de conreu, a quasi…
Sutri
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
Antiga fortalesa etrusca i colònia llatina el 383 aC, era bisbat catòlic ja a mitjan s V Al concili de Sutri 1406, convocat per ordre d’Enric III per tal de posar fi a la situació provocada pels tres papes que es disputaven el soli pontifici, Benet IX fou deposat, Silvestre III declarat antipapa, i Gregori VI obligat a renunciar el papat El cisma finí amb l’elecció de Climent II La ciutat conserva necròpolis etrusques, restes de muralles del s IV aC i un amfiteatre, excavat a la roca, del s I aC És notable l’església hipogea, de basalt, de la Madonna del Parto
Ató
Educació
Cristianisme
Bisbe (957-971) i arquebisbe (971) de Vic, mestre de Gerbert, futur papa Silvestre II.
La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren, mitjançant cinc…
Orlhac
Ciutat
Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, centre de la comarca de l’Orlladès i capital de l’actual departament de Cantal, França.
Situada als contraforts del massís de Cantal, és un nus de carreteres important i també nucli industrial fabricació de mobles, sabates i paraigües Antiga capital de l’Alta Alvèrnia, cresqué entorn del monestir benedictí de Sant Geraud, fundat vers el 894 per Geraud, senyor d’Orlhac, sota la invocació de sant Pere i sant Climent, i que adoptà la reforma de Cluny En fou monjo, entre altres, Gerbert, futur papa Silvestre II El 1298 l’abat cedí al municipi tots els drets que posseïa sobre la vila llevat de la jurisdicció Convertida en collegiata secular 1562, l’abadia fou incendiada i destruïda…
escola de Chartres
Moviment intel·lectual iniciat al començament del s XI per Fulbert, bisbe de Chartres.
Assolí la màxima esplendor a la primera meitat del s XII amb els mestres Bernat de Chartres, Gilbert de la Porrée, Thierry de Chartres, Guillem de Conches i Claremband d’Arras, als quals hom sol afegir Bernat Silvestre i Joan de Salisbury El moviment pot ésser definit com un renaixement platònic i humanista de signe cristià Aquest platonisme, inspirat especialment en el comentari de Calcidi al Timeu , es tradueix en una posició realista en el problema dels universals i en una concepció de l’univers com una jerarquia de formes Quant a l’humanisme, es manifesta en una gran curiositat científica…
es Banys de Sant Joan
Balneari
Balneari del terme municipal de Campos (Mallorca), a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos.
És l’única manifestació del termalisme en tota l’illa L’aigua surt a 38,7°C i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat Hom coneixia des de temps antic el caràcter termal de l’anomenada font Santa Al començament del segle XVI 1516 foren construïdes les primeres installacions balneàries al costat d’un antic oratori de Sant Silvestre i Santa Coloma a la fi del mateix segle hi fou installat, per pocs anys, un convent carmelità la Fontsanta El 1845, a instàncies de l’erudit Joaquim Maria Bover, el marquès des Palmar feu construir un nou establiment de banys, anomenat també balneari de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina