Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
Margarida Xirgu i Subirà
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre…
Pere Aldavert i Martorell
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La…
,
Màrius Cabré i Esteve
Cinematografia
Teatre
Tauromàquia
Torero i actor de cinema i de teatre.
Com a torero excellí amb la capa i la muleta prengué l’alternativa el 1943 i es retirà el 1960 En teatre representà sovint Don Juan Tenorio , i obres en català de Rusiñol, Guimerà, etc Des del 1946 intervingué en cinema Pandora and the Flying Dutchman 1951 Posteriorment actuà en els films No compteu amb els dits 1967 i Nocturn 29 1968, de Pere Portabella Publicà diversos llibres de poemes en castellà
Maties Bayetola i Cabanilles
Història
Regent del consell d’Aragó.
L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials La seva tasca d’inspecció 1635-36 coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640
Emília Baró i Sanz
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
L’any 1899 intervingué ja a les sessions del Teatre Íntim, i el 1900 formà part del repartiment que estrenà La filla del mar, de Guimerà, al teatre Romea Viatjà a Madrid amb la companyia d’Enric Borràs, i després tingué una participació destacada en els Espectacles i Audicions Graner Entre d’altres obres, estrenà, com a protagonista, Nausica 1912, de Joan Maragall, i L’auca del senyor Esteve 1916, de Santiago Rusiñol
Pere Balaguer
Arquitectura
Arquitecte actiu a València.
Des del 1393 fins al 1398 fou mestre major de les obres, de nova construcció, de la porta de Serrans, inspirada en la gran porta reial del monestir de Poblet, obra de Guillem de Guimerà Treballà també en la construcció de l’església gòtica de Santa Caterina 1406-11, i del 1410 al 1424 intervingué en les obres de la catedral, on participà, des del 1414, en la construcció del campanar el Miquelet
Henry Becque
Teatre
Dramaturg francès.
Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà
Carlota de Mena
Teatre
Actriu.
El 1866 es presentà al teatre Odeon de Barcelona com a dama jove Actuà, en català, en funcions de la societat La Gata El 1870 passà a la companyia d’Antoni Tutau que, més tard, fou el seu segon marit, amb el qual actuà des d’aleshores, com a primera actriu Estrenà obres de Víctor Balaguer, Àngel Guimerà Galla Placídia , 1879, JPin i Soler Sogra i nora , 1890 i Feliu i Codina La Dolores , 1892, entre altres
Joan Tomàs i Salvany
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, el 1874 s’establí a Madrid, on collaborà en diverses publicacions Collaborà també en La Renaixença i escriví poesia en català, que ha romàs inèdita Amic d’Àngel Guimerà, traduí al castellà la seva obra Cleopatra i diversos poemes Publicà llibres de poesies Emociones , 1889 Mis querellas , 1871 De tarde en tarde , 1891, etc, novelles Concepción , 1882 Un drama al vapor, 1888 i drames, a més de l’obra España a fines del siglo XIX 1891
La sardana de les monges
Música
Composició per a veus mixtes, d’Enric Morera, sobre un poema d’Àngel Guimerà.
Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina