Resultats de la cerca

Atesa la voluntat del Marroc i, fins el 1979, també de Mauritània d'annexar-se el territori després de la descolonització espanyola, cerca ésser reconeguda com a estat per la comunitat internacional El 1984 l'Organització per a la Unitat Africana actualment Unitat Africana l'acceptà com a membre de ple dret, i el 2016 era o havia estat reconeguda per 84 estats, molts dels quals, però, havien revocat, suspès o "congelat" el reconeixement Des dels inicis en fou president el secretari general d'aquesta organització Muḥammad Abd al-Azīz, i a partir de la seva mort 2016 ocupa el càrrec Brahim…

D’ulls grossos i vius, les banyes són presents en tots dos sexes, bé que són més grosses i anellades en els mascles Habiten a les regions àrides o semidesèrtiques de la zona tropical i subtropical del sud i del centre d’Àsia i de l’Àfrica septentrional i oriental Solen tenir costums nocturns Entre les moltes espècies es destaquen la gasela comuna G dorcas , que ateny 1,3 m de longitud i 60 cm d’alçada a la creu, té pelatge rogenc i habita al nord d’Àfrica fins als 1 500 m d’altitud, la gasela de Thomson G thomsonii , que és més petita i habita a l’Àfrica oriental, la gasela de Grant G…

Estudià la carrera a l'Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid 1927-33 i el 1959 obtingué el grau de doctor enginyer de mines per la Universitat Politècnica de Madrid El 1934 treballà sobre estructures cristallines amb Juli Palacios i, l’any següent, fou pensionat a la Victorian University, de Manchester Seguidament s’integrà a l’Escola de Mines de Madrid 1935 i un any més tard es traslladà a Alemanya gràcies a una borsa d'estudis aconseguida en un concurs internacional El 1953 fou nomenat catedràtic numerari de Geologia General a l’Escuela Superior de Ingenieros de Minas de Madrid…

Reconegut promotor de l’aviació catalana, fou el primer alumne de l’escola de la Lliga Aeronàutica de Catalunya Obtingué el títol de pilot el 1927 i un any després obtingué el de pilot militar El 1929 fou professor de l’Escola d’Aviació de Barcelona, a l’Aeròdrom Canudas, i posteriorment a l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès El 1931, amb Salvador Farré, realitzà el vol Barcelona-Las Palmas Participà en nombroses exhibicions aèries i concursos arreu de Catalunya El 1935, obtingué el títol de pilot de transport, i assumí el càrrec de director de l’Escola d’Aviació de Barcelona a Sabadell i el…

S'estén a través del uadi Mazb i comprèn una part de la regió de la Chebka, altiplà rocallós i àrid Les cinc poblacions principals són Ghardaia, la capital, El-Ateuf, el centre més antic, Beni Isguen, el centre religiós, Melika i Bou Noura Hi ha grans extensions de palmeres i hom hi conrea fruites, cereals i llegums

Més humida que no pas la resta del desert, hi ha cria de bestiar cabres, ovelles, bous i conreus

És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de circulació d’…

Les plantes anuals molt sovint es moren en el moment d’iniciar-se les èpoques desfavorables —estiu eixut, hivern fred—, que són resistides amb avantatge en estat de vida latent llavor, espora, etc Cada any han de germinar novament algunes poden passar diversos anys en repòs, sense germinar, i això fa que, si l’ambient permet una vida vegetal esponerosa, es trobin en situació d’inferioritat en esguard dels vegetals perennes, que tendeixen a ocupar tot l’espai disponible Són especialment abundants als deserts subtropicals aixeb i a les zones de clima mediterrani, amb estiu eixut constitueixen…

S'incià professionalment el 1998 als diaris El País i El Periódico de Catalunya L'any 2000 fou enviat a l'Orient Mitjà per a documentar el conflicte palestinoisraelià per a l'Agència EFE El 2004 s'incorporà a l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya, i des del 2006 treballa com a freelance per a alguns dels diaris més importants del món, especialment el New York Times Ha realitzat reportatges fotogràfics en molts dels punts més conflictius del món, amb una especial dedicació a l'Orient Mitjà Palestina, el Líban, l'Iraq, el Sàhara Occidental, etc, bé que ha cobert també…

El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…