Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Juan Álvarez Mendizábal
Economia
Política
Polític i financer.
De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la supressió de la major part d’…
Melquíades Álvarez

Melquíades Álvarez
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà.
Començà la seva actuació parlamentària com a republicà oposant-se al govern Maura 1902-03 El 1912 fundà el Partido Reformista, que propugnava l’ accidentalisme amb el qual justificà l’entrada en el joc de les forces monàrquiques Amb tot, participà en l’assemblea de parlamentaris i mantingué relacions amb el comitè de la vaga general del 1917 Presidí el congrés en 1922-23 i s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera Instaurada la república, convertí el seu grup en partit liberal-demòcrata Diputat el 1933, prestà suport a la política del bloc de dretes i a la repressió dels fets del 1934…
Antonio Álvarez
Història
Virrei de Nàpols (1672-75).
Durant el seu virregnat, amb la collaboració del virrei de Sicília, comte de Baiona, combaté la revolta popular de Messina, aixecada contra la pressió fiscal hispànica i contra la seva desavantatjosa reglamentació de l’exportació del blat La ciutat demanà la protecció francesa, i França hi envià l’almirall duc de Vivonne 1674 Poc temps després, Álvarez, acusat des de Madrid de prolongar la lluita innecessàriament i d’enriquir-se amb les despeses de la guerra, era substituït en el seu càrrec pel marquès de Los Vélez Posseïa el títol de marquès d’Astorga
Mercedes Álvarez
Cinematografia
Realitzadora de cinema castellana.
Formada cinematogràficament al Màster de Documental Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra UPF de Barcelona, debutà en el llargmetratge amb el documental El cielo gira 2004, una pellícula sobre l’ocàs del món rural rodada al seu poble natal, Aldealseñor, guanyadora de diversos premis Posteriorment dirigí Mercado de futuros 2011, un documental sobre la despersonalització dels espais urbans i el mercat immobiliari que coincidí amb l’esclat de la crisi econòmica global
Juan Álvarez
Història
Militar
Militar mexicà.
El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67
Joaquín Álvarez Quintero

Joaquín Álvarez Quintero
© Fototeca.cat
Teatre
Comediògraf castellà.
Escriví sempre en collaboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938, amb qui s’inicià en el periodisme collaborant en la publicació humorística sevillana Perecito El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica els rics són bons, propensos a les afeccions sentimentals els pobres,…
Francisco López Álvarez

Francisco López Álvarez
© PSOE
Política
Polític basc, més conegut per Patxi López.
Fill de l’històric dirigent socialista Eduardo López Albizu, el 1975 ingressà a les Joventuts del PSOE del País Basc PSE, de les quals fou secretari general del 1985 al 1988 Abandonà els estudis d’enginyeria industrial per ocupar l’escó al Congrés dels Diputats el 1987 fins el 1989 Dins del PSE, ha estat successivament secretari d’organització 1991-95, secretari a Biscaia 1995-2002 i secretari general del partit des del 2002, en substitució de Nicolás Redondo Terreros Membre del comitè federal del PSOE i diputat al Parlament basc des del 1991, a partir del 2002 ha encapçalat les llistes…
Francisco Álvarez Martínez

Francisco Álvarez Martínez
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic asturià.
Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol
Magdalena Álvarez Arza

Magdalena Álvarez Arza
© Ministeri de Foment
Política
Economista i política andalusa.
Doctora en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid Fou professora d’economia a la UNED 1977-90, a l’Escola de Pràctiques Jurídiques de Màlaga i a l’Institut d’Estudis Fiscals El 1979 accedí, a través d’oposicions, al Cos d’Inspectors de Finances de l’Estat i, des d’aleshores, exercí diversos càrrecs relacionats amb l’Administració Tributària En el terreny de la política, fou diputada autonòmica per Màlaga fins el 1994, any que fou nomenada consellera d’Economia i Hisenda de la Junta d’Andalusia en el gabinet de Manuel Chaves, i tres anys més tard s’afilià…
Miquel Álvarez Trincado
Arquitectura
Arquitecte.
N'obtingué el títol el 1965 i es doctorà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, de la qual fou professor adjunt del departament de projectes arquitectònics entre el 1968 i el 1973 Fou l’arquitecte municipal de Valldoreix Sant Cugat del Vallès fins el 1970 Formà part del moviment arquitectònic anomenat Escola de Barcelona, generació d’arquitectes que destacaren entre el final dels anys seixanta i la primera dècada dels setanta, centrats bàsicament a Barcelona Es caracteritzen per una arquitectura d’autor, d’arrel mediterrània, de petits encàrrecs no oficials,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina