Resultats de la cerca

La capital és Vathí 1826 h Hi ha conreus de vinya i oliveres Hom la identifica com la pàtria d’ Ulisses , pel qual motiu ha estat objecte de recerques arqueològiques tendents a verificar les dades de l’ Odissea

Estudià a Corfú i a Alemanya, on rebé una sòlida formació de literat i de filòleg Amic de Diónisos Solomós i partidari de la llengua popular, féu traduccions importants, i deixà una obra poètica publicada pòstumament, el 1915 amb sonets harmoniosos, d’un to melangiós i nostàlgic Morí combatent els turcs en la primera guerra balcànica

Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes hellèniques…

Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l…

Lliurà a Ulisses un odre amb tots els vents, llevat d’aquell que l’havia de dur directament a Ítaca Mentre Ulisses dormia, els seus companys obriren l’odre, creient que hi havia vi, i els vents, escampant-se, desencadenaren una tempesta que llançà la nau a les costes d’Eòlia

La integren uns cent-vuitanta membres 1987 i és regida per una junta sota la presidència de Carles Miralles i Solà 1980, La seva activitat se centra preferentment en l’organització de conferències, cicles i altres actes culturals, així com en la publicació d’una revista d’investigació “Ítaca”, des del 1985

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966 També publicà…

En 1919-28 visqué a Alemanya i a França Havent retornat a Hongria, aconseguí gran popularitat amb la seva prosa estilísticament treballada, influïda per Freud i per Thomas Mann Criticà el feixisme des d’un punt de vista burgès i aristocratitzant El 1948 s’exilià Des d’aleshores alternà estades a Itàlia i als EUA Amb els seus diaris Napló , 1958 i 1968 i com a publicista rebutjà categòricament l’Hongria socialista, però la seva obra expressà alhora el turment creixent del desarrelament De la seva obra cal destacar Egy polgár vallomásai ‘Les confessions d’un burgès’, memòries, 1934, A kassai…

El seu treball tracta, des d’una perspectiva crítica, qüestions referents a l’obra d’art i el seu significat, i això li permet de tractar temes socials, culturals i polítics del món contemporani Utilitza la tècnica fotogràfica com a mètode de reproducció La sèrie Europa 1987, antecedent de la installació homònima 1992, eren imatges referencials de la cultura europea, des de pensadors com Wittgenstein, Freud o Lenin fins als grans edificis gòtics o barrocs La sèrie Itaca 1988 reproduïa obres emblemàtiques de l’art minimalista o de l’art conceptual i plantejava l’art com a territori impossible…

Juntament amb dos illots situats al S, constitueixen un nomós de les illes Jòniques 406 km 2 30014 h 1981 La capital és Zacint 9767 h 1981 Sorgeix damunt la mateixa plataforma submarina de Cefalònia i d’Ítaca, i és de natura calcària, amb zones de relleu muntanyós i planures amb extensos conreus De clima mediterrani, s’hi donen sovint fenòmens sísmics és rica en el conreu de vinya, oliveres, cítrics, figues, etc El recurs econòmic principal és, però, el turisme, que es concentra sobretot a la capital, sorgida en un vessant d’un pujol dominat per un castell venecià i estesa vers la mar…