Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Institut per a les Obres de Religió
Institució financera creada per l’Església catòlica.
Conegut popularment com Banc Vaticà, és una institució financera els clients de la qual són diòcesis, ordes religiosos, i departaments i empleats de la Santa Seu Fou instituït el 1942 pel papa Pius XII per evitar l’especulació amb els diners de les institucions religioses i per estalviar els costos de les operacions Té com a precedent un sistema informal conegut com l’Església Financera Òbol de Sant Pere que es formalitzà al segle XIX Els tres períodes rellevants que defineixen la institució fins a l’actualitat són el 1870 amb la dissolució dels Estats Pontificis, el 1929 amb la signatura del…
Paul Marcinkus
Cristianisme
Eclesiàstic nord-americà, de nom d’origen Paulius.
Fill d’un immigrant lituà, el 1947 fou ordenat de sacerdot catòlic per la diòcesi de Chicago Després d’estudiar Dret Canònic a Roma 1950-53, fou nunci a Bolívia i al Canadà 1955-59 i, de retorn al Vaticà, secretari d’Afers Estrangers Estret collaborador del papa Pau VI investit el 1963 i a qui va salvar personalment d’un intent d’assassinat el 1971, el 1969 aquest el nomenà arquebisbe d’Orta i secretari de la cúria romana i, el 1971, director de l’Institut per a les Obres de Religió IOR, la principal institució financera del Vaticà El 1982, un any després que Joan Pau II el nomenés…
Sturdza
Llinatge de boiars moldaus que tingué un paper important en la vida política i cultural romanesa dels segles XIX i XX.
Dels seus membres —que ja apareixen documentats al segle XV— cal esmentar Ior Sandu Sturdza mort el 1842, que fou gospodar o príncep de Moldàvia, amb el nom de Joan , del 1822 al 1828, any que fou deposat i Mihail Sturdza Iaşi 1795—París 1884, que, gràcies a la protecció del tsar Nicolau I, fou gospodar de Moldàvia, amb el nom de Miquel , del 1834 al 1849 impulsà les obres públiques i l’agricultura i acumulà una notable fortuna personal El seu fill Grigore Sturdza mort el 1901 fou pretendent al tron moldau el 1859 Un cosí del gospodar Miquel, Alexandru Sturdza 1791-1854, fou filòsof i…
Vaticà
Estat
Estat sobirà situat dins la ciutat de Roma, a l’extrem occidental de l’àrea urbana, envoltat per una muralla, on hi ha la basílica de Sant Pere del Vaticà i la residència del papa i de la cúria romana.
La geografia Ultra el territori de la Ciutat del Vaticà, l’estat comprèn el Laterà, amb la basílica de Sant Joan del Laterà, i les basíliques de Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs, a Roma, i el palau de Castel Gandolfo, als Castelli Romani Laci El petit territori, que té una forma aproximada de trapezi, és ondulat oscilla entre els 19 m a la plaça de Sant Pere i els 77,5 als jardins, i gairebé un terç de la superfície és edificat, especialment la part oriental Vista aèria de Sant Pere del Vaticà © Fototecacat Estat molt divers dels altres, per tal com la ciutadania és obtinguda en funció…