Resultats de la cerca

La poda és efectuada de maneres diverses segons el que hom en pretengui, segons l’espècie o la varietat de l’arbre, arbust, etc, segons el clima, la natura del sòl, etc, bé que és cert que hom té sempre en compte que la saba tendeix a alimentar més abundosament les branques altes i dretes, que com més dificultats troba la saba per a avançar més aviat s’esdevé la fructificació, que els brots nascuts en les branques podades curtes són més vigorosos que els nascuts en les branques podades llargues, que els borrons necessiten, per a poder evolucionar fàcilment, aire i llum suficients…

Es manifesta a les branques joves per l’aparició de tumors de primer aïllats, petits, verds i llisos, que esdevenen, després, llenyosos i de la mida d’un ou de gallina Les branques malaltes es fan improductives i arriben a caure Els bacteris penetren a través de ferides existents a l’escorça Els mitjans de lluita són preventius desinfecció de les ferides de poda amb sulfat de ferro o àcid fènic, cremada de les branques afectades, etc

L’execució implica treballar les terres, disposar-les en planures, pendissos i feixes i deixar-les a punt per a ésser adossades i rasclonades Les terres són adobades i després el jardiner distribueix els vegetals prevists al projecte i els planta arbres, arbusts, plantes menors i, per fi, plantes de flor La conservació comprèn el reg copiós a la primavera i a l’estiu i més espaiat a la tardor i a l’hivern, la neteja del jardí, el tallat i la poda moderada de les plantes, la substitució de les que envelleixen o moren, la sega freqüent dels prats, etc La jardineria suposa també el…

Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la filloxera…

És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment actius, per la…

Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu el cicle acaba…

Segons la disposició dels eixos, els cordons poden ésser verticals, inclinats, ondulats o horitzontals