Resultats de la cerca

Normalment, les colleccions de trops van unides amb les de les proses, i fins i tot mesclades d’acord amb la disposició amb què els texts han d’ésser interpretats Moltes vegades els trops són inserits en els llocs corresponents dels graduals

Prenent com a exemple la imitació de Ciceró i de Livi, aquest estil no recorria a les regles rítmiques del cursus , sinó que es caracteritzava per una sèrie de figures i trops i aconseguia una certa escalfor sentimental amb una dosi notable d’èmfasi retòrica

Estudià al monestir de St Amand És l’autor d’un dels primers tractats de la música occidental De harmonica institutione , 880 de propòsits pedagògics i, en el qual la teoria és la conseqüència de la racionalització de les característiques musicals Compongué música litúrgica antífones, salms, trops, etc

En els manuscrits van unides gairebé sempre les proses a les colleccions de trops trop, formant tropers-prosers Els tropers-prosers catalans més antics conservats són dos manuscrits de la primera meitat del s XII i escrits per a ús de les catedrals de Vic conservat a la Biblioteca Capitular de Vic i de Girona conservat a la Bibliothèque Nationale de París

El mot, que apareix usualment en els manuscrits litúrgics catalans del segle XII al segle XVI, és la denominació catalana de prosulla o prosella Inicialment era un procediment mnemotècnic aplicat a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita seqüència de notable perfecció literària i musical Hom coneix més de 180 exemplars de verbetes, una bona part de les quals correspon a texts elaborats a Catalunya La música, com en els altres trops, és sillàbica, sense que aquest fet, assolit per la reconversió literària d’un melisma preexistent, pressuposi un pretès caràcter popular

El manuscrit és del segle XIII, però la majoria dels poemes són del segle XII conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany Escrits per clergues o estudiants “vagants” alemanys, francesos, anglesos, etc, anònims, els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n'hi ha de morals, didàctics i satírics polítics i anticlericals Són inspirats en la poesia clàssica Ovidi, Horaci i Catul i popular i escrits generalment en quartetes monorimes El poeta més destacat del recull és l’anomenat Arxipoeta Algunes d’aquestes peces, trops, seqüències i drames litúrgics tenen notació neumàtica molt…

Es doctorà a la Northwestern University el 1962 amb una tesi sobre la cultura fang de l’Àfrica occidental sota la direcció de MJHerskovits Ha estat catedràtic d’antropologia de la Universitat de Princeton i actualment ho és al departament d’antropologia de la Universitat de Chicago Ha realitzat el seu treball de camp entre els fangs —on féu recerca sobre cultes sincrètics i canvi cultural— i també a Astúries, on ha dut a terme investigacions sobre crisi i revitalització cultural, i reindustrialització Els eixos centrals de la seva investigació se centren en l’estudi de les relacions entre les…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops…

Ben aviat, els trobadors precisaren aquest concepte amb adjectius tendents a determinar diversos estils o diverses maneres de realitzar estilísticament la poesia De les composicions que hom considerava senzilles i de fàcil comprensió malgrat el gran fons de subtilesa i de retòrica que hi ha sempre en aquesta lírica hom creu que pertanyien al trobar lèu , més o menys comparable al sermo levis o ornatus facilis dels tractadistes de retòrica La poesia hermètica i fosca i de no fàcil comprensió era designada amb diverses expressions, sovint confoses i barrejades pels mateixos trobadors, que hom…