Resultats de la cerca

A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília 1282 també…

Era redactat en català i en castellà i contenia notícies dels catalans de Cuba i de Catalunya De fet era l’òrgan del Centre Català de l’Havana i aparegué entre el 1885 i el 1888 Entre els redactors, cal esmentar Pere Giralt i Alemany i Gabriel Costa i Nogueras Passà per tres diferents etapes a la primera aparegueren seixanta-cinc números, a la segona noranta-sis i a la tercera cinquanta-set El subtítol canvià el de la segona etapa fou “Periódico bilingüe, consagrado a los intereses generales de Cataluña” i el de la tercera, “Periódico democrático independiente, consagrado a los intereses…

Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…

Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà Aquest li dedicà la seva traducció castellana d' Il Cortegiano 1534 a l’edició Garcilaso publicà un elogi d’ella

El 1458 i des del monestir de Valldonzella de Barcelona organitzà una mena de certamen literari en signar una lletra i un Deseiximent contra lo Fals Amor , el segon en vers, a imitació de les lletres de batalla i dels cartells de deseiximents, al qual respongueren, en prosa, poetes i cavallers com ara Joan Francesc Boscà, Joan Almogàver, Pere Joan Ferrer i Francí Desvalls Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966 També publicà…

Fill de Miquel VIII de Teodora Ducas Fou associat a l’imperi 1273 pel seu pare per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la Companyia Catalana de Roger de Flor La victoriosa campanya asiàtica d’aquesta host no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap els turcs prosseguiren llur expansió D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi almogàver Andrònic II annexionà el despotat de Valàquia 1318 protegí la colònia genovesa contra Venècia Rescindí la unió de l’Església d’Orient amb…