Resultats de la cerca

Filla d’una família d’argenters, aprengué l’ofici patern, que alternà amb estudis de llengües i de teoria musical i piano a l’Escola Municipal de Música El 1911 publicà el primer poema, i el 1916 el primer llibre Cançons i Elegies El mateix any es casà amb l’escriptor Carles Riba i, des d’aleshores, prengué una part molt activa en la vida literària catalana visità o hi residí Itàlia, França, Alemanya, Grècia, etc, i publicà els llibres L’alta llibertat 1920 i Cant i paraules dins un volum de Poemes , 1936, que aplegava la seva producció completa El 1938 guanyà el premi Joaquim Folguera amb…

Collaborador de la premsa barcelonina, especialment a La Tramontana , Diari Català , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Militant republicà, fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Escriví peces escèniques de tots els gèneres, algunes de les quals en castellà i més de quaranta en català, com La Llúcia dels cabells de plata 1872, Mai més Monarquia 1873, Lo comte en Jaume 1874, etc En collaboració amb Joaquim M Bartrina escriví El Nuevo Tenorio 1885 Dirigí també el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica Regional Catalana Fundà la lògia catalanista Avant 1880 En…

Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Montpeller, i a l’Escola d’Enginyers de Terrassa, on es doctorà en enginyeria tèxtil Redactor d' Ingeniería Textil 1952, de Publicaciones Técnicas Textiles 1955 i de la part castellana d’un diccionari tèxtil multilingüe 1965 collaborà també a Boletín Textil Internacional

Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu Seguí els seus pares en l’exili i estudià a Montpeller fins el 1941 Havent retornat a Catalunya, estudià ciències naturals 1944-49 a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1952 Investigador al CSIC, a Madrid, catedràtic de geologia a Saragossa 1960, fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona Membre de l’ Acadèmia de Ciències de Barcelona i de l' Institut d'Estudis Catalans , fou president de la Institució Catalana d'Història Natural És autor de Geotermismo de la zona volcánica de…

Es llicencià en filologia hispànica 1977 i es doctorà en filologia catalana 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor de batxillerat i des del 1995 de la Universitat de Barcelona Dedicat principalment a la poesia i al teatre vuitcentistes i a la literatura de postguerra, cal destacar-ne estudis com La tragèdia en el procés de “renaixença” del teatre culte del segle XIX 2000 i edicions i estudis de l’obra de Jacint Verdaguer L’Atlàntida , 2002 Fonts historiogràfiques de “Colom” de Jacint Verdaguer , 1995 La construcció de “L’Atlàntida” , 2001, Víctor Balaguer Tragèdies , 2001…

Fou un dels fundadors del Centre Català Collaborà en els diaris “El Diluvio”, de Barcelona, i “Las Circunstancias”, de Reus Publicà aplecs de versos, com Regional 1888, i de prosa, com Divagacions Deixà també obres teatrals, com L’as d’oros 1881, Justícia catalana , en collaboració amb RArús i Arderiu 1887, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de FGiralt i una traducció d' Àiax de Sòfocles al català Es casà amb l’escriptora Carme Karr

La fàbrica, fundada el 1874 pel manresà Esteve Burés i Arderiu, era de les més importants de la comarca No és pròpiament una colònia, ja que a part els molts edificis i serveis de caràcter collectiu propietat de l’empresa, hi abunden les cases de particulars El 1915 es fundà l’entitat musical l’Orfeó la Formiga, que el 1939 canvià el nom pel de Capella de Música Burés El nucli tenia 352 h el 2001 i la festa major del Burés és el 15 d’agost

En llatí hom estableix entre el genitiu i el terme determinat una relació gramatical no especificada, que pot cobrir totes les significacions dels altres casos i que hom detalla valent-se de la semàntica del context partitiva, possessiva, etc Per a Benveniste, el genitiu és el resultat de transposar un sintagma verbal relació nom-verb o verb-nom a sintagma nominal relació nom-nom així hom explica l’ambigüitat dels genititus “objectiu” patientia doloris i “subjectiu” patientia animi Les llengües romàniques no heretaren aquest cas, que ja al s I hom començava a substituir per les…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa correspondència, n…