Resultats de la cerca

Hi ha indústria de la pell i del calçat i metallúrgica Fins els anys cinquanta no passà de 4 000 habitants, però durant el decenni dels seixanta conegué una expansió industrial molt forta, que capgirà totalment l’estructura agrícola i urbana del poble Alhora hi fou construïda una base aèria militar hispano nord-americana, i esdevingué seu de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial

Militant del partit progressista, participà en les revoltes del 1848 i el 1854, que aquest organitzà Diputat el 1854 i el 1869, de primer sostingué la candidatura d’Espartero al tron i després la d’Amadeu de Savoia Durant la Primera República presidí el Congrés En advenir la Restauració deixà la política, fins que s’afilià al partit progressista de Ruiz Zorrilla

Fou creat el 1942, llavors amb finalitats essencialment aeronàutiques Les seves installacions principals són a Torrejón de Ardoz Madrid i actualment hom hi ofereix serveis tècnics en àmbits molt diversos, tals com materials, combustibles, estructures, meteorologia, etc Té una base de llançament de coets-sonda a El Arenosillo Huelva, l’estació espacial de Maspalomas Gran Canària, el laboratori de comunicacions espacials de Cebreros Àvila, i opera en l’estació espacial de Madrid INTA-NASA, amb installacions a Robledo de Chavela, i a l’estació espacial de Villafranca del Castillo…

Fill d’un fabricant de teixits de Sabadell, el 1905 passà a treballar amb Francesc Ferrer i Guàrdia a l’editorial de l’Escola Moderna El 31 de maig de 1906 llançà una bomba contra la carrossa d’Alfons XIII i Victòria Eugènia —els quals resultaren illesos— que provocà 24 morts Aconseguí de fugir ajudat pel republicà Nakens, però el 2 de juny se suïcidà en ésser descobert Sembla que anteriorment, pel maig del 1905, havia participat també en l’atemptat contra Alfons XIII a París Hom ha atribuït la seva actuació a la influència de Soledat Vilafranca, muller de Ferrer

Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la mort d’aquest…

Des de ben petit imità cantants de cobla i de flamenc, com el Caracol, Marchena, Valderrama i Rafael Farina Gran admirador d’aquest darrer, començà a ser anomenat El Farina de las Ventas i, més endavant, El Fary Abans de dedicar-se a la música, treballà en un bar, de repartidor de fruita a domicili i de jardiner amb el seu germà, a Torrejón de Ardoz Durant el servei militar aprengué a llegir i, en acabà, exercí de taxista durant set anys i fou propietari d’un hostal al barri de Bilbao, a Madrid Amb els diners guanyats, pogué cobrir les despeses dels enregistraments dels seus…

Hi ha agricultura i ramaderia La indústria predominant és l’alimentària elaboració de licors

La geografia física Madrid s’estén des del Sistema Central, al N, fins a la vall del Tajo, al S El sector septentrional és format pel vessant meridional de la serra de Guadarrama i part de Somosierra i Gredos, constituït per materials paleozoics granit a Gredos, pissarres a Somosierra, gneis a Guadarrama afectats posteriorment per l’orogènia alpina El piemont és format per un espès mantell d’alluvions i material detrític procedent d’aquestes serralades Puente de Piedra o de la Mina, a Bustarviejo La part central i meridional del territori és constituïda per una planúria terciària,…

Vida S’inicià musicalment a l’Escolania de Santa Maria de Montblanc, on estudià amb mossèn Ramon Boqueras completà la seva formació al Conservatori de Tarragona, on cursà estudis de piano, orgue i harmonia amb Francesc Tàpies En el camp de la musicologia, estudià a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC amb el mestre Miquel Querol Doctorat el 1970 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Martí de Riquer amb la tesi  Estudis sobre la verbeta Exercí diversos anys a la Universitat de Barcelona 1967-72 i posteriorment a la Universitat Autònoma de Barcelona…