Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300 000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al s IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del s IX fins al final del XII quan pel matrimoni de…
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Lluís XI de França i Maximilià d’Àustria, signat a Arràs al desembre del 1482.
En virtut d’aquest tractat França renunciava a Flandes, però obtenia el ducat de Borgonya, i Margarida, filla de Maria de Borgonya i de Maximilià d’Àustria, es comprometia amb el delfí de França, Carles, fill de Lluís XI, portant en dot la regió de l’Artois i el Franc Comtat
tapís d’Arràs
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Tapís teixit amb fil de seda i llana de diversos colors produït d’ençà del s XIII a la ciutat d’Arràs.
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Carles VII, rei de França, i Felip el Bo, duc de Borgonya, signat a Arràs el 20 de setembre de 1435.
Carles VII cedí els comtats d’Artois i Boulogne i les ciutats de Saint-Quintin, Amiens, Abbeville, Roye i Montdidier Felip el Bo abandonava l’aliança mantinguda durant més de tres lustres amb els anglesos, enemics de França
unió d’Arràs
Història
Lliga constituïda el 1579 per les regions catòliques de llengua francesa del sud dels Països Baixos (Artois, Hainaut i part de Brabant) i per les ciutats valones de Lilla, Douai, etc.
Aquesta unió trencava l’entesa establerta el 1577 amb els estats protestants del nord pacificació de Gant i proclamava la fidelitat envers Felip II
Jean Bodel
Literatura francesa
Escriptor francès.
És autor de Le jeu de saint Nicolas ~1200, un dels primers miracles conservats, de la cançó de gesta Chanson de Saïsnes ~1202, d’un congé ~1205, escrit en haver contret la lepra, així com de diverses pastorelles, etc
Alexandre Farnese
© Fototeca.cat
Història
Duc de Parma i de Piacenza (Alexandre I) (1586-92).
Militar al servei de la corona de Castella Fill d’Octavi I de Parma i de Margarida d’Àustria, filla natural de Carles V, es casà amb Maria de Portugal 1565, i a les ordres de Joan d’Àustria combaté a la batalla de Lepant 1571 Amb els terços d’Itàlia es traslladà als Països Baixos, on Joan d’Àustria era governador durant una brillant campanya obtingué la victòria de Gembloux 1578 i recuperà les províncies catòliques del sud Joan d’Àustria el nomenà general en cap de l’exèrcit i governador dels Països Baixos, càrrec que li confirmà el rei en morir aquell 1578 Procurà de restablir la disciplina…
Thomas Le Myésier
Història
Medicina
Lul·lista francès.
Mestre en medicina, fou metge de la comtessa Mafalda d’Artois, muller del comte de Borgonya, des del 1310 fins que morí, el 1329 Fou també canonge d’Arràs Amic de Ramon Llull, vers el 1299 li formulà, per carta, un qüestionari, al qual aquest respongué detalladament fou publicat a Lió el 1491 Compongué una magna compilació de tractats lullians Electorium , units per introduccions i amb addicions, citacions, aclariments i resums, que acabà el 1325 Per tal de facilitar la seva difusió, féu, a més, un compendi més manejable Electorium medium , del qual extragué encara un resum…
Maximilien de Robespierre
Història
Política
Polític i revolucionari francès.
Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina