Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Auschwitz

Entrada al camp de concentració d'Auschwitz
© Pixabay
Ciutat
Camp de concentració
Nom alemany amb què és coneguda la ciutat polonesa d’Oświęcin al sud-est de Katowice, on a l’abril de 1940 els nazis construïren diversos camps de concentració.
L’àrea en què es trobaven aquests camps ocupava uns 40 km 2 i fou delimitada després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich Els presoners eren primer civils polonesos i soldats russos, però des del 1941, que es convertí en camp d’extermini sota la direcció de Rudolf Höss, hi foren destinats sobretot jueus 90% Els presoners eren meticulosament classificats segons l’origen i altres particularitats jueus, gitanos, homosexuals, Testimonis de Jehovà, etc Auschwitz constava, bàsicament, de tres camps A I-Base, A II-Birkenau i A III-Monowitz Als dos primers hi havia les cambres de gas on els…
Oświęcin
Ciutat
Ciutat del voivodat de Cracòvia, a la vora del Vístula.
Nus de comunicacions i indústries del zinc i químiques Antiga capital del ducat alemany d’Auschwitz i Zator, el 1457 passà a Polònia i el 1773 a Àustria Durant la Segona Guerra Mundial hi fou installat un camp de concentració i d’extermini nazi Auschwitz L’any 1945 la ciutat fou conquerida per les tropes soviètiques
Edith Stein

Edith Stein
© Fototeca.cat
Filosofia
Pensadora alemanya.
Filla d’un comerciant jueu i deixebla i assistent de Husserl, el 1922 es convertí al catolicisme, fou professora 1922-31 al convent de dominicanes d’Espira i a l’institut de pedagogia de Münster 1932 El 1933 ingressà, a Colònia, en l’orde de les carmelitanes, on adoptà el nom de Teresia Benedicta a Cruce el 1938 es traslladà al convent d’Echt Holanda, d’on el 1942 fou deportada al camp de concentració d’Auschwitz En la seva obra, pòstuma, Endliches und ewiges Sein ‘Ésser finit i etern’, 1950 cercà de fonamentar fenomenològicament la concepció tomista Altres obres seves són Eine…
Karel Poláček
Literatura
Escriptor txec.
En nombrosos contes i novelles descriu amb un humorisme viu i humà la vida de la petita burgesia txeca Entre els seus contes, es destaca Povíkdy israelského vyznání ‘Contes de confessions israelianes’, 1926 I entre les seves novelles cal esmentar Dum na předměstí ‘La casa del suburbi’, 1927, Muzi v offsidu ‘Homes fora de joc’, 1931, Hostinec “U Kamenného slotu” ‘L’hostal “A la taula de pedra"', 1931 Morí en un camp de concentració Després de la seva mort hom li publicà la novella de psicologia infantil Érem cinc 1946 i el seu diari Amb l’estel groc
Irène Némirovsky

Irène Némirovsky
Literatura francesa
Escriptora judeorussa en francès.
Filla del financer judeorús Leonid Némirovsky, president i membre del consell d’administració de diversos bancs, la seva infància transcorregué marcada per l’absència del pare, ocupat en els negocis, i de la mare, abocada a la vida mundana L’odi nascut del sentiment d’abandó, especialment vers la seva mare, és un tret recurrent en personatges de la seva obra, i es projectà, també, en alguns dels prejudicis més associats a l’antisemitisme presents en la seva obra, manifestacions no obstant això acompanyades de fortes contradiccions Educada per una institutriu francesa gràcies a la qual…
antisemitisme
antisemitisme Classificació per a la mort en el camp d’extermini d’Auschwitz
© Fototeca.cat
Història
Animadversió envers els jueus com a grup ètnic.
Aquest mot aparegué per primera vegada el 1880 en publicacions alemanyes per a designar un moviment que es distingia d’anteriors persecucions contra els jueus i que prenia com a base el factor racial i no el religiós, en fou el principal difusor el periodista alemany Wilhelm Marr Abans, al final del segle XVIII, August von Schlözer i Johann Gottfried Eichhorn foren els primers a parlar de nacions semítiques com a grup filològic Al principi del segle XIX, Franz Bopp inventà el terme correlatiu de llengües indogermàniques, que Friedrich Max Müller rectificà per àries Una característica dels…
Porraimos
Història
Com en l’ Holocaust dels jueus, amb el qual coincideix en línies generals, els nazis consideraven els gitanos una raça inferior que havia de ser exterminada El terme prové de la llengua gitana o romaní i significa ‘devorament’ o ‘devastació’ Com en el cas dels jueus, el pla d’extermini fou orquestrat per Reinhard Heydrich el setembre del 1939 La primera deportació de gitanos alemanys a Auschwitz fou frenada pel governador de la Polònia ocupada Hans Frank, que prioritzava les deportacions dels jueus d’Alemanya, i no tingué lloc fins el 1942 En espera de ser deportats, el 1940 milers de gitanos…
camp d’extermini
Història
Nom donat als camps de concentració establerts pels alemanys a Alemanya i Polònia durant la Segona Guerra Mundial per a l’extermini en massa de la població jueva dels països ocupats.
A més dels que foren construïts al costat dels camps de concentració d’Auschwitz i de Majdaneck Lublín, sorgiren els de Chełmno, Bełżec, Sobibor i Treblinka L’extermini era dut a terme en grans cambres de gas, i la destrucció dels cossos, en forns crematoris Hi foren exterminats entre quatre i sis milions de jueus
René Sarger
Arquitectura
Arquitecte i enginyer francès, alumne d’Auguste Perret.
Empresonat a Auschwitz, durant la Segona Guerra Mundial, fou, després, soldat amb l’exèrcit rus Fundà 1954 el Cabinet d’Études Techniques d’Architecture et Construction i l’Institut d’Investigations de noves estructures amb cables tesats 1960 Realitzà diverses obres, en part en collaboració amb altres arquitectes M Blanc, Herbé, Couteur i G Gillet una església a Royan 1955 la catedral de Bizerta, Algèria 1956 el pavelló de França a l’Exposició Internacional de Brusselles 1958 etc
Józef Cyrankiewicz
Política
Polític polonès.
Secretari del partit socialista de Cracòvia 1935, participà en la Resistència contra l’ocupació nazi i fou deportat a Auschwitz i a Mauthausen 1941-45 Secretari general del partit socialista polonès 1945-48, facilità la unificació d’aquest partit amb els dels treballadors comunista i fou escollit membre del politburó del partit obrer unificat polonès i primer cap de govern de la República popular Del 1947 al 1970 ocupà la presidència del consell de ministres, llevat del període 1952-54 El 1970 fou nomenat president del Consell d’Estat, càrrec que deixà el 1972 D’ençà de l’any…