Resultats de la cerca

Cec des de la infantesa, es formà a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, instrument que protagonitzà els seus concerts Residí a Alemanya, i actuà com a concertista a Praga, Berlín, Munic, Amsterdam i Colònia

Es formà a Llotja Barcelona amb Martí i Alsina i a Madrid Es presentà a Barcelona, amb Els traginers Exposició de Belles Arts del 1866, i concorregué després amb paisatges i estudis a l’exposició aragonesa de Saragossa 1868 i a la de Belles Arts de Barcelona del 1870 Pensionat a Roma el 1874, hi residí deu anys Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona 1884 tingué una sorollosa acollida Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra Pintà, amb un estil lluminós i…

Fill de Josep Marinello i Bosch Inicialment actuà en sarsueles i comèdies Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner 1905-06, al Teatre Principal l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants S'especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals

Fou catedràtic de les universitats de Santiago 1895, Barcelona 1897 i Madrid 1899 Autor d’un procediment per a l’obtenció d’àcid clorhídric a partir del sulfúric arsenical perfeccionà l’obtenció del clorur d’antimoni

Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’oposà a la…

Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, collaborà a El Poble Català , i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana 1907 Milità més tard dins la Unió Federal Nacionalista Republicana, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi 1914 Fou un dels organitzadors del Bloc Republicà Autonomista , amb el qual s’integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte

Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…

Germà de l’editor  Gustau Gili Es destacà com a paisatgista El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona En el període 1895-1908 collaborà en L’Esquella de la Torratxa , on emprà el pseudònim L Alegret Illustrà un Misal romano i altres obres

Inicià els seus estudis amb R Marull, i estudià piano amb A Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J Pou, seguint el mètode de D Aguado Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia Inventà un nou tipus de mandolina, amb afinació de bandúrria però amb cordes simples, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa El nou instrument, construït…