Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Josep Bernat i Baldoví
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fill d’un advocat, estudià lleis a la Universitat de València, on es doctorà en dret el 1831 Fou jutge de Catarroja 1835-40, alcalde de Sueca 1843 i 1854 i diputat a Corts 1844-45 Visqué uns quants anys a Madrid, on collaborà en periòdics humorístics com El Dómine Lucas , El Fandango o La Risa , i a València a la segona època d’ El Fénix Una part d’aquesta producció en castellà fou recollida a El sueco 1859 En català, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué un gran ressò popular Collaborà amb Josep M Bonilla…
,
El Tabalet
Setmanari
Setmanari publicat a València, del 2 de maig al 31 de juliol de 1847.
En quaderns de 16 pàgines, en sortiren 13 números, més quatre litografies N'eren els redactors JBernat i Baldoví, JMBonilla i PPérez i Rodríguez Tenia caràcter humorístic i de sàtira política Fou substituït per El Sueco Es reedità després en un volum 1877, 1911 i 1972
Joan Baptista Granell i Lledó
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel, un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Fou autor, en català, de les obres teatrals Una fulla de llorer 1886, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre i una Historia de Sueca 1905-07
Josep Maria Bonilla i Martínez
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Història
Literatura
Periodisme
Escriptor, polític, pintor i gravador; periodista en català.
Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…
,
El Mole
Periodisme
Periòdic satíric d’idees liberals en català, aparegut a València l’1 de febrer de 1837, fundat i redactat per Josep Maria Bonilla.
Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla tingueren una…
Diego Gómez i García
Política
Docent i activista.
Procedent d’una família immigrada, adoptà el català com a llengua pròpia La seva principal ocupació ha estat la docència en centres de Carcaixent i Alzira la Ribera Alta Ha estat president de l’entitat cívica Escola Valenciana 2002-10, en uns anys de gran creixement de l’associació, el màxim reconeixement social i l’obertura de les línies estratègiques de l’entitat més enllà de l’ús del català a les escoles En 2011 formà part de la llista municipal de la Coalició Compromís a Alzira, essent escollit regidor, i tancà simbòlicament la llista de la mateixa formació a les Corts Valencianes per la…
Blai Bellver i Tomàs
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor.
Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a La Federación 1870, on signava com a El Músic Major , i a El Eco del Júcar 1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè,…
,
miracle
Teatre
Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant, en taulats (altars) instal·lats al carrer i presidits per una imatge del taumaturg, que hi és duta en processó.
N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís…
Enric Soler i Godes
Educació
Literatura catalana
Pedagog i escriptor.
Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i Cançons d’ahir i de demà 1964…
,
Francesc Palanca i Roca
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat Era germà de Francesc Palanca i Hueso És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes, entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part, Sospirs i…
,