Resultats de la cerca

Anomenat antigament mas Hortolà, és un gran casal amb esgrafiats, renovat al principi del segle XIX, que té prop seu la capella de la

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…

Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua

Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de Fonètica de l’…

Des del 1897 dirigí el laboratori de fonètica experimental del Collège de France, on fou creada una càtedra per a ell adaptà a la investigació de les articulacions fonètiques diversos aparells, com el quimògraf, usats en les ciències físiques, i publicà el resultat de les seves experiències en el famós llibre Principes de phonétique expérimentale 1897-1908 Fundà la Revue des patois gallo-romans 1887 Entre els seus deixebles catalans figura P Barnils

Fundada a Barcelona per Josep Ribas Sanpons, fou una de les primeres tribunes de l’anomenada cultura underground a l’Estat espanyol Entre la nòmina de collaboradors de la primera època s’hi troben Toni Puig, Ferran Mir, Lluís Racionero, Quim Monzó, Santiago Soler i Amigó i Ramon Barnils La revista conjuminà un discurs polític avançat amb la divulgació d’estils de vida alternatius Es publicà en dues èpoques, entre 1974-80 i 1987-99, amb el colofó d’un número especial l’any 2004

Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…

Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els collectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època 1913-30 La segona època 1931-36 fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística” Ultra els collaboradors catalans Pere Barnils, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, etc, hi collaboraren, entre altres, Leo Spitzer, Walter von…