Resultats de la cerca

Ingressà a l’Acadèmia Militar de Guadalajara, però l’abandonà per estudiar Filosofia i Lletres a Saragossa, estudis que interrompé per començar com a dibuixant humorístic i escriptor Treballà sempre a Madrid, i fou el màxim representant de l’humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural El 1946 començà a publicar articles a la revista humorística  La Codorniz , i el 1955 fundà el setmanari Don José Des del 1953 collaborà a ABC com a ninotaire, i a Blanco y Negro des de la seva represa Publicà llibres d’humor gràfic, com Historia de la gente , Historia de…

Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765 Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra 1772

Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica, constitueixen una…

Representant de l’anomenada escola valenciana, ha publicat les seves obres en diverses publicacions, com ara a Bésame Mucho on presentà Historias galantes i Barrachina i a El Víbora La seva obra actualitza la tradició gràfica dels tebeos valencians, sobretot els de l’editorial Valenciana Autor de diversos àlbums Romance , 1984 Museo vivo , 1987 Cazando millonarios , 1989 El laboratori del Doctor Arnau , 1989, actualment compagina la seva producció en el camp del còmic amb la feina de professor d’anatomia i color a la facultat de belles arts de la Universitat Politècnica de…

Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya El 1504 fou fet cavaller El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili 1513, 1516 És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici 1511, que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen , en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI 1512, així com d’uns…

Professor a la Universitat de Barcelona, s’inicià en la recerca històrica amb l’estudi dels moviments populars durant la revolució liberal, l’anàlisi de l’estat liberal a Catalunya i la subordinació de l’autoritat civil a la militar, per a anar evolucionant cap a l’estudi de l’època franquista Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades com “Recerques” i “L’Avenç”, i ha estat comissari de les exposicions “Catalunya sota el franquisme” Universitat de Barcelona, 1985, “1939 Barcelona, any zero” Museu d’Història de la Ciutat, 1999, “Les presons de Franco” Museu d’Història de…

Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou designat regent…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…

Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar  Titus Andronicus  1979-80, F Puigserver  Peer Gynt 1982, d’Ibsen  La tempestat 1984, de W Shakespeare  La tempestat  1985, N Espert  Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…