Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan Suñé i Benages
Literatura
Cervantista.
De formació autodidàctica, és autor de diverses monografies com la Bibliografía crítica de las ediciones del Quijote impresas desde el año 1605 hasta 1917 , en collaboració amb el seu fill Joan Suñé i Fonbuena una segona edició, continuada fins l’any 1937, es publicà a Cambridge, EUA, el 1939 Entre el 1930 i el 1936 edità a Barcelona la Crónica cervantina
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,
Vida catalana
Setmanari
Setmanari imprès en català a Buenos Aires el 1916.
Obra gairebé personal de Francesc Benages, impressor, contenia informacions de l’actualitat catalana a Amèrica, del Principat i articles literaris
Josep Salvador i Riera
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Fill segon de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Joan Salvador Baró de la Bleda per un casament amb la seva neboda Maria Antònia Salvador i de Benages, filla de Joan Estudià a Montpeller El 1725 herboritzà a Menorca Millorà les installacions del gabinet familiar d’història natural i d’objectes diversos
Leandre Villaronga i Garriga
Numismàtica i sigil·lografia
Investigador numismàtic.
De professió industrial passamaner i de formació autodidàctica, s’especialitzà en treballs de numismàtica Ha publicat entre altres estudis Las monedas de Arse-Saguntum 1967, Las monedas hispano-cartaginesas 1973, La moneda de Barcelona 1976, The Aes coinage of Emporion 1977, Las monedas ibéricas de Ilerda 1978, Numismática antigua de Hispania 1979, Les monedes ibèriques de Tàrraco 1983, Estadística aplicada a la Numismàtica 1985, Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August 1993, Denarios i quinarios ibéricos 1995 i Corpus nummum Hispaniae ante Augusti aetatem 1994 També ha…
Bescanó

Ajuntament de Bescanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte del pla de Girona amb els contraforts orientals de les Guilleries, a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga de les quals és la Séquia…
premis Crítica Serra d’Or
Literatura catalana
Premis de literatura en llengua catalana que atorga anualment la revista Serra d’Or.
Es donen a la millor obra publicada l’any anterior, sense presentació a concurs No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta d’or de solapa representativa de la distinció, que els lliura el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAMSA i de la revista Serra d’Or El premi s’atorga en quatre categories literatura i assaig, recerca, teatre i arts escèniques, i literatura infantil i juvenil Dins de la categoria de literatura i assaig, en cada edició es premien diverses obres en algun dels gèneres novella, contes i narracions, poesia, assaig, traducció,…
Vic
Pont romànic sobre el Mèder, a Vic
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, que centra la plana de Vic, a la confluència del Mèder i del Gurri.
Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la…