Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Bonn

El Rin al seu pas per Bonn
Ciutat
Ciutat de la Renània, Alemanya, al land del Rin del Nord-Westfàlia, a la vora esquerra del Rin.
S'estén entre els pujols que constitueixen l’extremitat del massís esquistós renà i que dominen el Rin El seu creixement prové de la seva promoció a capital de l’Alemanya Occidental RFA després de la Segona Guerra Mundial Per tal de complir aquesta funció politicoadministrativa fou creat un barri de ministeris i d’oficines públiques entorn del palau federal seu del Bundestag, situat al sud de la ciutat i a la vora del Rin La major part de les representacions diplomàtiques estrangeres, així com alts funcionaris dels organismes de l’administració, tenen llurs residències a la veïna ciutat de…
Maurus Wolter
Cristianisme
Liturgista alemany i restaurador dels benedictins a Alemanya.
Sacerdot 1850, obrí el monestir de Beuron, a Hohenzollern 1863, centre d’una nova congregació benedictina, de la qual fou abat general 1884 És autor d’una vasta obra litúrgica Psallite sapienter 1871-90 El seu germà Placidus Wolter Bonn 1828 — Beuron 1908 fou abat de Maredsous, Bèlgica 1878-90, i successor del seu germà a Beuron
Paul Ludwig Landsberg
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Max Scheler, fou professor a Bonn 1926 De raça jueva, es refugià, fugint dels nazis, a Barcelona, on professà cursos i féu conferències sobre Nietzsche i Scheler El 1936 passà a París, i formà part del grup de personalistes cristians representats per Mounier i la revista “Esprit” Escriví Einführung in die philosophische Anthropologie ‘Introducció a l’antropologia filosòfica’, 1934 i Die Erfahrung des Todes ‘L’experiència de la mort’, 1937
Carl Friedrich Mohr
Química
Químic alemany.
Estudià farmàcia a les universitats de Berlín i Bonn i fou professor a la Universitat de Bonn 1867-79 Féu importants treballs d’anàlisi volumètrica, introduí l’ús de l’àcid oxàlic en alcalimetria i ideà la balança de Mohr per a determinar pesos específics de líquids i sòlids
Freidrich Christoph Dahlmann
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Fou professor a les universitats de Kiel 1812, Göttingen 1829, on defensà la constitució de Hannover enfront del rei Ernest August, i Bonn 1842 Partidari del moviment nacionalista i de la unitat alemanya, fou membre de la Frankfurten Nationalversammlung 1848-49 En esclatar la revolució del 1848 inspirà el manifest dels professors de Bonn a favor de l’hegemonia prussiana La seva ideologia nacionalista i liberal, però no democràtica, es manifesta en les seves obres històriques i teòriques
Friedrich August Kekulé von Stradonitz
Química
Químic alemany.
Professor a la Universitat de Bonn, estudià sobretot les reaccions del carboni i l’estructura dels composts orgànics, especialment del benzè El 1858 anuncià la tetravalència del carboni i la possibilitat de constituir mitjançant enllaços dels mateixos àtoms cadenes obertes i tancades
Felix Hausdorff
Matemàtiques
Matemàtic polonès.
Fou professor a la Universitat de Greifswald 1913 i a la de Bonn 1921 Treballà en el camp de la lògica matemàtica, sobretot en la teoria de conjunts i en topologia Defensà, seguint Hilbert, la concentració de grans àrees disciplinàries sota principis generals enfront de la tendència a l’especialització
August Beer
Física
Físic alemany graduat a la Universitat de Bonn, d’on fou posteriorment professor.
Estudià els fenòmens òptics i establí la llei que porta el seu nom Escriví Einleitung in die höhere Optik ‘Introducció a l’òptica superior’, 1854 i Grundriss des photometrischen Kalkulus ‘Compendi de càlculs fotomètrics’, 1854
Max Schultze
Biologia
Històleg alemany.
Ensenyà a Halle i Bonn Utilitzant perfeccionaments tècnics que ell mateix havia ideat platina escalfable, tècniques de fixació, etc, investigà un gran nombre de teixits i òrgans sang, retina, mucosa olfactòria, etc i arribà a una concepció general de la cèllula, segons la qual el protoplasma part fonamental d’aquesta és la base física de la vida
Eduard Pflüger
Biologia
Fisiòleg alemany.
Continuador de l’obra de J Müller, ensenyà fisiologia a Bonn i fundà la revista científica Archiv für die gesammte Physiologie Es destacà sobretot pels seus estudis sobre els reflexos espinals, el mecanisme de la termoregulació, els aspectes químics de l’activitat cardíaca, el quocient respiratori i el desenvolupament de l’embrió cordons de Pflüger , formats amb cèllules d’epiteli germinatiu
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina