Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
el Brull

Església de Sant Martí, al Brull
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, al límit amb les terres septen-trionals del Vallès Oriental Limita a l’W amb l’enclavament de Seva, al NW amb Balenyà, al N amb Seva, a l’E amb Viladrau, i al SE, al S i al SW amb els termes de Montseny, Tagamanent i Aiguafreda, respectivament, els tres del Vallès Oriental És un municipi força muntanyós, sobretot el sector que limita amb les terres del terme de Montseny, ja que s’integren dins el Parc Natural del Montseny Així, les terres meridionals arriben a assolir altituds importants, com a la Creu de Matagalls 1 697 m, que fa de…
Mariano Brull
Literatura
Poeta cubà.
Advocat i diplomàtic, viatjà per Europa i Amèrica Perfeccionista en la forma i en la sonoritat del poema, utilitzà poèticament paraules sense sentit jitanjáfora Cal destacar Poemas en menguante 1928, Canto redondo 1934, Tiempo en pena 1950 i Nada más que 1954
Sant Martí del Brull

Església de Sant Martí del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Església
Església parroquial situada prop de les restes del castell del Brull, per sobre del nucli del Brull (Osona).
L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del…
Joan Brull i Vinyoles

Joan Brull i Vinyoles
© Fototeca.cat / D. Campos
Pintura
Pintor.
Alumne de l’Escola de Llotja, presenta en la seva obra pictòrica un reflex fidel dels estils que se succeïren a l’últim terç del s XIX després d’una primera etapa de pintura de temes històrics, amb quadres com La tonsura del rei Wamba , en tingué una altra de temàtica purament realista, sota la influència del seu mestre, Simó Gómez Després del treball però el seu sentimentalisme, perceptible ja en aquestes fases de formació, prengué cos plenament gràcies al Modernisme, moviment en el qual s’integrà definitivament, amb Raphael Collin com a guia espiritual, i que abasta la seva tercera etapa…
Josep Maria Brull i Pagès

Peces de pessebre creades per Josep Maria Brull
Fons Museu Etnològic de Barcelona
Escultura
Arts decoratives
Escultor, ceramista i mestre.
Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i expulsat del…
Josep Maria Rovira i Brull
Pintura
Pintor.
Format a Sant Jordi Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d’Octubre 1954-56 i formà part del grup Sílex 1955-57, amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona Partint d’un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista Integrat en l’equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme Illustrà diversos llibres i collaborà també com a illustrador a Tele-Estel Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l’art fantàstic de la seva primera època
el Castell

Restes del castell del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Castell
Antic castell arruïnat en un petit turó sobre el nucli del Brull (Osona).
En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard foren senyors del terme de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina