Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…
caucasià | caucasiana
Marko-Vovčok
Literatura
Nom amb què és coneguda Maria A.Vilinskaja-Márkovič, escriptora russa.
De família noble, en els Narodnye rasskazy ‘Contes populars’ i en els Rasskazy in narodnogo russkogo byta ‘Contes de la vida popular russa’, 1859 descriu la dura vida camperola i la tragèdia de les dones sota el règim de servitud V gluši ‘En un lloc perdut’, 1875 tracta dels intellectuals sorgits del poble
georgià | georgiana
Etnografia
Individu d’un poble caucàsic que s’establí al vessant meridional de la serralada del Caucas.
Amb una llengua i una tradició cultural pròpies, els georgians constitueixen, després dels armenis, el poble més important de la Caucàsia
Šāmil
Història
Cap musulmà del Daguestan i heroi de la independència caucàsica.
Formà part d’un orde dervix i fou proclamat imam Del 1834 al 1859 dirigí la resistència dels muntanyesos de Caucàsia fins que fou reduït i confinat a diverses ciutats russes El 1869 fou autoritzat a anar en pelegrinatge a la Meca i es retirà a Medina
Peter Palitzsch
Teatre
Director teatral alemany.
Inicià la seva activitat teatral com a dramaturg a Dresden Debutà, l’any 1949, com a director al Berliner Ensemble de Bertolt Brecht El 1961, durant els assaigs d' El cercle de guix caucasià per al teatre Norsk d’Oslo decidí no tornar a la República Democràtica Alemanya, on s’acabava d’erigir el mur El 1967 fou nomenat director de l’Staatstheater de Stuttgart, que convertí en un dels més interessants de l’RFA El 1972 entrà a formar part del directori dels Städtische Bühnen de Frankfurt, on muntà espectacles com Lear , d’Edward Bond 1972, Solness, el constructor , d’Henrik Ibsen 1978, i Don…
Caucas

Vista del Caucas
© Xevi Varela
Serralada
Serralada de plegament terciari que forma part del sistema alpí indoeuropeu i que s’estén des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia seguint una direcció general EW.
Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…
Josep Maria Domènech i Benagues
Teatre
Actor.
Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 1948 i el 1950 Formà part del teatre anomenat independent durant els anys seixanta i setanta Posteriorment treballà amb directors com Calixto Bieito a El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 1991 Mario Gas a Otello , de Shakespeare 1995 i La Mare Coratge i els seus fills , de Bertolt Brecht 2001 Georges Lavaudant a Començaments sense fi , de Franz Kafka 2004 Ramon Simó a Calígula , d’Albert Camus 2004 Carles Alfaro a Ròmul el Gran , de Friedrich Dürrenmatt 2005, i Oriol Broggi a El cercle de guix caucasià de Bertolt…
Jordi Banacolocha

Jordi Banacolocha (dreta) en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha Nissaga de poder 1996, Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04, El cor de la ciutat 2004-05, Ventdelplà 2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…
Pere Ventura i Morell

Pere Ventura i Morell
© La Fotogràfica
Cinematografia
Actor.
Iniciat en la dansa a l’Orfeó Gracienc, passà després al Cercle Catòlic de Gràcia, on formà part de l’esbart Vola Colom Combinà la professió de fotògraf amb les activitats de ballarí, actor i, des de l'inici dels anys noranta, tècnic de so i de llums en la mateixa entitat, vincle que mantingué durant tota la seva vida Descobert per Sergi Belbel en l’obra Sota la pluja , produïda al Cercle, s'inicià en el teatre professional el 1995 en L’Hostalera , de Goldoni, dirigida pel mateix Belbel Aquest any debutà també a la televisió en la sèrie Pedralbes Centre , i aviat es convertí en un dels…