Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Miquel Cabanelles i Cladera
Metge.
Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector d’epidèmies al País Valencià i a Múrcia, i més tard sots-inspector general de medicina i cirurgia a Madrid Autor de treballs d’interès sobre la terapèutica de la febre groga 1801, fou comentarista important de les doctrines brownianes a la península Ibèrica a la seva obra Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana 1802
Cristòfol Soler i Cladera
Política
Polític.
Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas 1983, tot i que el 1987 abandonà la conselleria El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol del 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas Soler dimití al juny del 1996 arran de l'oposició de sectors del PP als seus intents de reforma en urbanisme i en política…
Melcior Comes i Cladera
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, ha publicat les novelles L’aire i el món 2004, premi Ciutat d’Elx de narrativa 2003, L’estupor que us espera 2005, premi Documenta 2004, El llibre dels plaers immensos 2007, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novella, La batalla de Walter Stamm 2008, premi Josep Pla, Viatge al centre de la terra 2010, Hotel Indira 2014, premi Sant Joan, Sobre la terra impura 2018, premis Crítica Serra d’Or de novella i Crexells 2019, Tots els mecanismes 2022, El dia de la balena 2023 i L’home que va vendre el món 2025 Collabora en diversos mitjans de comunicació escrita
Cristòfor Josep Cladera i Company
Cristòfor Josep Cladera i Company en un retrat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Erudit afrancesat.
Estudià dret a Múrcia, Oriola i València Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions 1785 i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91 i la traducció del diccionari de física de Brisson 1796-1802, que difongueren les idees de la Illustració A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del XVI 1794 aportà documentació inèdita Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca 1792 i el títol de cronista de Palma 1807 Es conserven els seus Apuntes para formar una…
Josep Cabrinetty i de Cladera
El general Josep Cabrinetty i de Cladera Segons una xilografia contemporània
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Participà com a cadet en els darrers combats de la primera guerra Carlina preses d’Aliaga, Morella i Berga més tard sembla que lluità a la guerra d’Àfrica 1859- 60 Durant la tercera guerra Carlina fou un dels caps militars governamentals més actius que operaren a Catalunya, la qual cosa li valgué l’ascens a brigadier i el càrrec de comandant general de la província de Lleida El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins El seu més directe i constant enemic, el cap carlí Francesc Savalls, el derrotà el 9 de juliol de 1873 a Alpens combat d’Alpens Cabrinetty morí d’un tret al clatell quan…
Josep Pere Peyró i Cladera
Teatre
Literatura catalana
Autor, actor i director teatral.
Estudià interpretació a Palma i a Barcelona 1984-90, ciutats en les quals ha dut a terme la major part de la seva activitat teatral posterior Ha fundat diverses companyies teatrals Morel Teatre 1985, Pere Peyró 1996 i La Invenció 2000 També formà part del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo 1988-91 i coordinà el Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona Debutà amb obra pròpia a la XII Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega amb La parella és 1992 Escriví Yage Borsa del Centre Dramàtic 1993 i posteriorment estrenà La trobada 1994, Quan els paisatges de Cartier-Bresson …
,
Jaume Martí i Serra
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà amb Joan Muntaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordà 1812 Pintà retrats de Martí l’Humà i Carles IV per al consolat de Palma, un Ecce Homo i diversos aiguaforts El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l’Havana, on residia encara el 1839
Club Esportiu Atlètic Balears
Esport general
Entitat esportiva dedicada al futbol fundada a Palma (Mallorca) el 1942 com a resultat de la fusió entre l’Athletic Futbol Club i el Balears Futbol Club.
El nou equip assumí els colors blanc i blau del Balears El seu primer president, Pere Serra Cladera, també sorgí d’aquest equip S'ha identificat tradicionalment l’Atlètic Balears amb la classe treballadora de la ciutat El 1951 l’equip, entrenat per Gaspar Rubio, pujà a segona divisió per primera vegada en la seva història Juga a l’estadi Balear, inaugurat el 1960 El 2011, amb l’equip a la segona divisió B, una assemblea de socis aprovà convertir el club en una societat anònima esportiva per impulsar-ne l’ascens
Consell Insular de Mallorca
Consell insular de l’illa de Mallorca.
Han estat presidents Jeroni Albertí i Picornell 1979-1982, per la Unión de Centro Democrático i 1983- 1987 per Unió Mallorquina Maximilià Morales i Gómez 1982-83 per Unión de Centro Democrático Joan Verger i Pocoví 1987-95 per Alianza Popular des del 1999 Partido Popular, Maria Antònia Munar i Riutort 1995-2007 per Unió Mallorquina Francina Armengol i Socias 2007-11, del Partit Socialista de les Illes Balears Maria Salom i Coll 2011-15, del PP Miquel Ensenyat i Riutort 2015-19, de MÉS i Catalina Cladera i Crespí 2019-23, del PSIB Des del 2023 és president Llorenç Galmés i…
s’Indioteria
Barri
Antiga caseria
Barri i antiga caseria del terme municipal de Palma (Mallorca), situat al límit amb el de Marratxí, entre les línies de ferrocarril de Sóller (W) i d’Inca (E).
Forma un poblament dispers en petites propietats rústiques procedents d’un antic establiment El 1746 hom construí un oratori a la possessió de Sant Nicolau, i el 1899 fou acabada l’església de Sant Josep del Terme, neogòtica obra de Joaquim Pavia, vicaria in capite el 1907 i parròquia des del 1935 El 1887 tenia 765 h El creixement de Palma ha transformat profundament la caseria a la possessió de son Castelló ha estat installat un polígon industrial i de serveis 200 ha i hom ha urbanitzat les terres de son Cladera i les de Bonova, davant l’església el lloc s’ha convertit, així, en…