Resultats de la cerca

És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’…

La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…

Publicada a la ciutat d’Eivissa per l’Institut d’Estudis Eivissencs des del 1972 com a represa de la revista Ibiza , en castellà amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l’illa, publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus 1944-50 i per l’Institut d’Estudis Eivissencs 1953-60

Vigent a partir d’aquest mateix any, és format per tretze consellers Francesc Tarrés i Marí, del PSIB-PSOE, fou el primer president El succeïren Vicent Serra i Ferrer 2011-15, del PP Vicent Torres i Guasch 2015-19, del PSOE i Vicent Marí i Torres des del 2019, del PP

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es feu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a…

Creix en rosts secs i erms de les Illes Balears

Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses El 1998 la població era de 84044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa 31582 h el 1998 i 5859 h a l’illa de Formentera El 2001 la població era de 93629 h, xifra que representa un increment de 9585 h respecte al 1998 El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰ Els municipis d’Eivissa 34826 h i Santa Eulàlia des Riu 19808 h, a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la població Per edats, el 16% del cens tenia menys de 15 anys, el 71,9% era població adulta i el 12,…

Al s XIV en degueren ésser construïts l’absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d’aquestes capelles, i potser una part de la nau L’absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II de Castella ocultà la part inferior també obligà a demolir la sagristia, potser del sXV, però en la reconstrucció 1592 hom degué emprar les mateixes pedres Aquest temple gòtic, acabat al s XVI, fou objecte d’una reedificació 1712-28 que només aprofità les capelles absidals, desfigurades, el campanar i la sagristia, encara avui els elements més destacables Són…

Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines  i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga  platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos Durant segles foren monopoli de la…