Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’un comerciant en gra d’idees liberals, fou membre de la milícia nacional de Tarragona A vint anys es traslladà a Barcelona, on collaborà en la revista El Genio , defensora del romanticisme liberal, i a la satírica El Ángel Exterminador , promogudes per Víctor Balaguer, amb el qual collaborà a Pensil del bello sexo 1845 També collaborà amb altres capçaleres, i també dirigí La Lira Española Després d’una ràpida evolució cap al conservadorisme, escriví a La Discusión 1847 de Pau Piferrer, el qual substituí com a professor de retòrica a l’Institut de Barcelona i…

Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat emèrit des del 2016, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada 1982, premi Crítica…

Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine  i la principal actriu de…

Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d’aturar la crisi d’aquest banc el 1848 retirant-ne paper i posant-hi argent Participà com a associat en nombroses empreses mercantils Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials

Llicenciat en dret, fou corresponent de l’Acadèmia de la Història i de la Societat Arqueològica Lulliana Collaborà a la Revista de Menorca Publicà Bibliografía numismática menorquina 1923 i nombrosos treballs d’arqueologia de Menorca sobre son Catlar, es Talatí de Dalt, la naveta de Cotaina, etc Participà en els treballs d’exploració de Trepucó

Mañé i Flaquer hi exposa la teoria d’un regionalisme històric, conservador i catòlic, que ja havia formulat en les Cartes provinciales adreçades a Cánovas del Castillo 1875 i, sobretot, a El catalanismo , conjunt d’articles adreçats a Jaume Collell i també publicats com a llibre 1878 El regionalismo denunciava els abusos administratius i polítics del centralisme madrileny i afirmava que el regionalisme català era una base per a construir un nou Estat espanyol

El regionalisme suposava, de fet, el manteniment de les tesis del provincialisme com ho exposà Joan Mañé i Flaquer en les seves Cartas provinciales , publicades el 1875 i adreçades a Cánovas del Castillo i una actitud més conservadora que la propugnada pel moviment catalanista sorgit cada cop amb major força dels avatars polítics del període 1868-74 catalanisme Aquesta diferenciació, poc clara els primers anys, es palesà en els escrits de caire conservador, però alhora netament contraris al centralisme uniformista castellà, publicats per Mañé i Flaquer al Diari de…

Interessat en les qüestions socials i en el progrés tècnic, volia representar el sector més actiu de la burgesia catalana Tingué com a redactors MDuran i Bas, Francesc de PForns, EReynals i Rabassa, RSuñol i Serancolí, FAvià de Pinto i JMañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora

Fou deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona i, a París, de Léon Bonnat Retratista correcte Josep Coroleu , a l’Ateneu Barcelonès Joan Mañé i Flaquer , a la Galeria de Catalans Illustres Francesc Romaní i Puigdengoles, al Foment del Treball Nacional i pintor d’escenes de gènere i dels costums burgesos Museu d’Art Modern de Barcelona, continuà la tradició de Romà Ribera, Francesc Masriera, etc

El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres