Resultats de la cerca

Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus…

L’expansionisme britànic a l’Àfrica del Sud, la no-acceptació per part dels bòers dels nous immigrats anglesos uitlanders , cada cop més nombrosos, i la política divergent d’uns o altres envers els nadius originaren el conflicte Iniciada la guerra, els bòers assetjaren Ladysmith, Kimberley i Mafikeng i obtingueren diverses victòries, sota la direcció d’hàbils generals, com Louis Botha i Christian de Wet, i gràcies a la millor adaptació de llurs tropes a les condicions de la guerra, però els britànics, comandats per Frederick Sleigh Roberts, derrotaren definitivament…

La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…

Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per…

Fou provocada pel cop d’estat planejat pel general Emilio Mola dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República El triomf electoral del Front Popular 16 de febrer de 1936 estimulà i refermà els propòsits de…

La seva condició jurídica, expressada en les convencions de la Haia 1907 i en les convencions de Ginebra 1929 i 1949, l’incapacita a ésser subjecte de repressió hom ha de respectar la vida als presoners i tractar-los amb humanitat no poden ésser penats en cas d’evasió, sinó solament sancionats hom pot fer-los treballar, sempre que no sigui en operacions militars La darrera de les convencions citades declara la nullitat de les renúncies unilaterals dels belligerants, augmenta les competències de la potència protectora, encarregant-li una intervenció activa d’assistència i de protecció i mana…

Ferran VII, el monarca que fou encimbellat pel motí d’Aranjuez març del 1808, hagué de renunciar els seus drets a Baiona, on l’havia induït el propòsit que l’omnipotent emperador dels francesos el reconegués Poc abans el poble de Madrid, ajudat pels artillers Daoiz i Velarde, es rebellà contra les tropes napoleòniques, que es disposaven endur-se els darrers representants de la família reial, rebellió severament reprimida per Murat, nomenat lloctinent general del regne Pel juny la insurrecció s’estengué per tot el país, i els francesos no la pogueren sufocar El mariscal Bessières obrí la marxa…

Fou el resultat final d’una complexa crisi politicosocial, institucional i econòmica iniciada a la segona meitat del segle anterior Entre les causes de fons que contribuïren a enrarir les relacions humanes del país caldria esmentar les rivalitats entre diversos sectors de la noblesa, la lluita entre la Busca i la Biga per ocupar el govern del municipi de Barcelona, les reinvindicacions dels pagesos de remença , que havien trencat l’estructura estable del camp català, i l’enfrontament polític, sobretot a les corts i per motius econòmics, entre els sectors privilegiats del país i la reialesa,…

La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el…

Durant la dècada dels setanta es produïren grans avenços en la tecnologia aeronàutica i electrònica aplicada als vols espacials i els sàtellits artificials es convertiren en part integrant dels moderns sistemes d’armament nuclear Les doctrines estratègiques recents donen èmfasi a la capacitat de lliurar una guerra nuclear limitada, basada, en part, en el desenvolupament de tecnologies espacials Del 1957 al 1990 el nombre de satèllits militars posats en òrbita especialment per part dels EUA i l’URSS anà aumentant, i al començament dels anys vuitanta s’acceleraren els avenços sobre…