Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Salvador Castellote i Pinazo
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al Seminari Conciliar Central de València, on fou professor de filosofia 1880-89, i es doctorà en teologia 1885 L'any 1880 fou ordenat prevere, i el 1892, canonge de València Fou bisbe de Menorca 1896-1902 i de Jaén 1902-06 És autor de fulletons apologètics i periodístics, oracions i d'obres com Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima 1881, Conferencias científico-religiosas pronunciadas en la Catedral de Madrid 1892, Estatutos, reglas escolares y plan de estudios del Seminario Conciliar de Jaén…
Juan Carreño de Miranda
Juan Carreño de Miranda Sant Antoni de Pàdua
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor de l’escola barroca madrilenya.
En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de…
Pere Gual i Pujades
Cristianisme
Religiós franciscà, polemista de tendència integrista.
Professà a Girona 1832 L’exclaustració 1835 l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al collegi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima 1852-54 Fou comissari general de la província franciscana del Perú 1852-63, comissari general dels collegis del Perú 1859, definidor general de l’orde 1856-62 amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud 1862 Exercí com a…
Josep Lluís Moll
Música
Teatre
Actor i cantant.
Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…
Josep Bové i Obradors

Josep Bové i Obradors
© Escola Pia
Música
Cristianisme
Religiós escolapi i músic.
Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…
Josep Gual i Oromí
Cristianisme
Sociologia
Religiós escolapi.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques i llatí El…
Josep Maria Madurell i Marimon
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i arxiver.
Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el treball desplegat…
, ,