Resultats de la cerca

Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell

Fill de Pere Marc   Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra,…

És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Lo procés de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició valenciana d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner satírich valencià dels segles XV…

Fou mestre del seu orde a la província de Provença 1357 i provincial d’Aragó 1363-67, preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del regne de Mallorca 1357 i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment a base del Speculum historiale de Vincent de Beauvais que fou continuada després de la seva mort per Antoni Ginebreda, de la qual es perdé una part al segle XIX Escrita en un català molt llatinitzat, constitueix el primer exemple d’aquesta mena de prosa, que continuà…

Autor de les teles de Sant Fidel i Sant Serafí als Caputxins, d’un altre Sant Serafí a la seu i de diverses obres de l’antiga collecció del palau del marquès de la Torre, entre les quals un gran retrat eqüestre del marquès i altres retrats i obres religioses Potser fou fill seu Francesc Domenge — Palma, Mallorca 1731, autor d’un retrat del rei arxiduc Carles III

Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia Fou canonge de la catedral de València 1076 i un notable predicador el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V llegida a la catedral Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae 1693 i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones 1697 Es mostrà eclèctic…

Fou bisbe de Sogorb 1437-45 i de Barcelona 1445-56 Fou conseller de la reina Maria Tingué problemes amb la generalitat per un préstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pledejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió

De l’orde de predicadors, fou prior del convent de Balaguer 1601 i Tortosa 1606 fou també lector de la catedral de la Seu d’Urgell i de la de Lleida És autor d’una Relación de les festes i del certamen literari celebrats a Barcelona amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort 1601 Escriví també nombroses obres d’espiritualitat, una Vida y milagros del divino Olaguer, obispo de Barcelona 1609, 1630 i recollí diversos volums de sermons

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista, formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n'hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant …