Resultats de la cerca

Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules  Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs Klein 1976,…

Obrí casa a París, el 1890, d’alta costura femenina i infantil Treballava sense disseny previ, damunt del cos directament Els seus vestits eren coberts d’originals brodats, creacions que en la segona i tercera dècada del s XX, en el moment art-déco , la feren una de les més importants creadores de moda

Es casà amb el baró de Chantal 1592 En enviduar 1600, es posà sota la direcció de sant Francesc de Sales, amb el qual fundà l' orde de la Visitació 1610, i en fou superiora, a París, del 1618 al 1622 Fou canonitzada el 1767 Festa 12 de desembre

Filla natural d’Anne Bécu, dita Quantigny , i d’un monjo Esdevingué amant del comte Jean Du Barry i s’introduí en els medis artístics i literaris com a comtessa Du Barry, impròpiament, puix que existia la comtessa legítima El 1768 entrà en relació amb Lluís XV, però es casà amb Guillaume Du Barry, germà de Jean A la mort del rei 1774, es retirà a Louveciennes Durant la Revolució Francesa féu unes quantes anades a Anglaterra El 1793 fou jutjada i guillotinada

Filla d’un ric financer, casada molt jove amb un arrendatari d’imposts Coneguda en els salons i ambients literaris, mantingué correspondència amb Voltaire Amant de Lluís XV 1745, esdevingué marquesa de Pompadour i fou l’amfitriona del cercle íntim del rei a Versalles on introduí el joc de la ruleta Perdut el favor del rei 1750, conservaren una ferma amistat Intervingué en política, protegí les lletres, i l’Enciclopèdia en particular, i fou accionista principal de la manufactura de Sèvres

El 1957 emigrà clandestinament a Occident Installat el 1958 a París, hi conegué Jeanne-Claude Denat de Guillebon Casablanca, Marroc 13 de juny de 1935 ‒ Nova York, 18 de novembre de 2009, que es convertiria en la seva sòcia artística fins a la mort i amb la qual signà tota l’obra com Christo i Jeanne-Claude El 1964 s’installaren a Nova York Les primeres obres amb les quals cridaren l’atenció foren els conjunts de barrils apilats, com l’anomenat “teló d’acer” que bloquejava completament un carrer de París Després de diverses installacions fetes amb la mateixa fórmula, començaren les obres que…

Descendent dels comtes de Tolosa Dos accidents a l’adolescència el deixaren esguerrat i nan Les seves primeres obres foren de tema militar i hípic Artiller posant la sella al seu cavall 1879 museu d’Albi Anà a París i entrà al taller de Bonnat, i el 1885 s’installà a Montmartre, on menà una vida bohèmia, bé que mai amb necessitats econòmiques, a causa de la seva fortuna personal Rebé la influència d’ Edgar Degas , no només en la temàtica, sinó també en la manera d’efectuar els enfocaments fotogràfics de les obres Freqüentà els cafès, music-halls , teatres, prostíbuls, etc, els quals sempre…

Nascut a la comunitat jueva, les seves primeres llengües foren l’ídix i l’hebreu, abans que l’anglès Graduat en literatura anglesa per la Universitat de Cornell 1951 i doctorat per la de Yale 1955, d’on fou professor fins el 1988, que passà a la Universitat de Nova York fins el 2004 Molt influït pel crític Northrop Frye, la seva obra sobresurt pels plantejaments innovadors que en el seu moment desafiaven les idees acceptades Les seves primeres obres Shelley’s Mythmaking , 1959  Blake’s Apocalypse , 1963 examinen la influència dels romàntics en poetes del segle XX Posteriorment, en obres com…

Inspector de manufactures a Lió, hi organitzà un club jacobí Més tard es féu girondí i fou ministre de l’interior 1792 Després del triomf jacobí fugí a Normandia, on se suïcidà en assabentar-se de l’execució, a mans dels jacobins, de la seva muller, Jeanne-Marie Roland de la Platière París 1754 — 1793, de nom de família Jeanne Manon Philipon, la qual havia collaborat activament amb ell

Actriu còmica i dramàtica discreta, la Columbia en féu un tipus de símbol sexual, no exempt d’ingenuïtat i de picaresca Ha actuat a The Man With the Golden Arm 1955, The Eddy Duchin Story 1956, Picnic 1956, Jeanne Eagels 1957, Vertigo 1958, Of Human Bondage 1964, Adventures of Moll Flanders 1964, The Legend of Lylah Clare 1968, etc