Resultats de la cerca

És banyada al N per la mar de Barents, i al S i a l’E per la mar Blanca Al N la costa és alta i escarpada, i al S, baixa i en pendent suau A l’W hi ha els massissos muntanyosos de Chibiny 1 191 m d’alt i les tundres de Lovoz'orsk 1 120 m, i al centre la cadena divisòria de Kejvy 397 m Hi ha jaciments d’apatita, ferro, mica i alúmina El clima és relativament suau, gràcies a la influència del corrent temperat de l’Atlàntic Al nord la vegetació és de tundra, i al centre i al sud, de taigà La població autòctona era formada per semis, que la colonització russa ha deixat en minoria La ciutat…

Les principals illes són Kola, Wokam, Kobror, Maikoor i Trangan i a la petita illa de Wamar, a l’oest de la de Wokam, hi ha la localitat més important, Dobo La terra és fèrtil, amb una àrea litoral pantanosa, i hom hi conrea arròs, blat i tabac Hom pesca ostres de perles Els habitants, de raça melanèsida, tenen una cultura indonèsia primitiva L’arxipèlag fou descobert pels neerlandesos el 1606 i començat a colonitzar després del 1623

Situada entre les penínsules de Kola i Kanin i tancada pels caps MSv'atg i Kanin 90 000 km 2 És una mar poc profunda de 200 m de profunditat mitjana, amb un màxim de 340 m al golf de Kandalakša les seves aigües són poc salines del 5 al 20¦ i lliures de glaç de mitjan maig a la primeria de setembre Hi desemboquen els rius Mezen, Dvina i Onega Els ports importants són Kandalakša, Belomorsk, Sverodvinsk i Arkhangel’sk Hi ha molta pesca

És un fluofosfat de calci PO 4 3 FCa 5 , a vegades amb part de clorofosfat de calci PO 4 3 ClCa 5 en mescla isomorfa Té aspectes diferents, des de l’incolor i transparent fins a molt fosc i opac Les varietats groga verdosa esparragolita i verda blavosa moroxita són les més importants Té lluïssor vítria i és òpticament uniaxial i negativa i, a vegades, birefringent i pleocroica És fosforescent en escalfar-se És la matèria primera principal per a l’obtenció d’àcid fosfòric Es troba associada a roques magnètiques de molts tipus diferents península de Kola, Rússia a les pegmatites…

La denominació ‘lapó’ tendeix a ser substituïda per ‘sami’, que és com aquest poble s’autodenomina El mot ‘lapó’ prové de lapp ‘pedac’ en diverses llengües escandinaves, i alludeix de manera originàriament despectiva a la indumentària tradicional d’aquest poble Han estat considerats per alguns antropòlegs com a pertanyents a una branca isolada de la raça àlpida, i per d’altres com una raça absolutament diferent de qualsevol altra d’Europa, amb trets preeuròpids, anomenada raça lapònida Són braquicèfals, amb la cara ampla i els pòmuls prominents, el nas curt i arremangat, els ulls d’ametlla,…

Té rics jaciments de fosfats, que són tractats a Kirovsk, bauxita i coure

Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…