Resultats de la cerca

Entrà a la Companyia de Jesús el 1766, i l’any següent fou exiliat a Itàlia Residí a Ferrara i a Bolonya Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, amb el Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America 1804 Traduí el Viage fuera de España , d’Antonio Ponç, i, com a reacció contra els excessos de la Revolució Francesa, publicà la Storia d’un filosofo desingannato 1815

Secretari general de la inquisició 1789-1801, intentà un pla de reformes, que no fou posat en pràctica Nomenat conseller d’estat per Josep Bonaparte 1808, fou encarregat dels arxius de la inquisició 1809, de la supressió dels ordes monàstics i de la direcció general dels Bienes Nacionales Passà a França 1813, on escriví la seva obra més important Histoire critique de l’Inquisition d’Espagne , 1817-18

Catedràtic de llatí a la Universitat de Salamanca, d’on fou rector 1951-56, professor de la Universitat de Tübingen 1967, professor invitat a diverses universitats americanes i membre de l’Academia Española 1967, és autor d’estudis i traduccions sobre autors grecollatins Gramática histórica latina Sintaxis , 1946 Vida de Sócrates , 1947 Aristóteles Retórica , 1953, sobre temes diversos de lingüística indoeuropea Sprachen und Inschriften, Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen, 1973, preromana Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas , 1949 The Ancient Languages…

Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat-Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per AMAlcover Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente 1932, i publicà els reculls d’articles En defensa de la personalidad valenciana 1930, Memorias de un setentón 1942-48, Miniaturas i Los valencianos en San…

Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València Llicenciat en dret 1858, Josep Campo i Pérez li encarregà la direcció del seu diari La Opinión , que, adquirit per Llorente 1866, es transformà en Las Provincias , que ell dirigí, pràcticament fins el 1904 i oficialment fins a la seva mort Al diari redactà nombrosos articles de política espanyola i comentaris sobre història, literatura i art Conservador, fou diputat a corts 1891, 1899, senador elegit 1896 i dues vegades cap del partit a la província de València Fou un dels suports principals de l’…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’inicià professionalment en el diari Avui Especialitzat en crònica i anàlisi política, el 1992 fou enviat a Madrid com a corresponsal del mateix diari i el 1996 en fou nomenat delegat Dos anys després s’incorporà a El Periódico  com a redactor en cap de la secció de política Després d’una breu etapa com a responsable de l’edició catalana d’ El País , del 2010 al maig del 2019 fou director d’ El Periódico de Catalunya El setembre del 2019 fou nomenat cap d’Informació i Actualitat de Radiotelevisión Española…

Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà

Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència…

Fundat per Teodor Llorente i Olivares i Josep Domènech i Taverner, als quals Josep de Campo cedí la propietat de La Opinión a condició que canviessin la capçalera, el 1872 es fongué amb Diario Mercantil N'han estat directors Llorente i Olivares 1866-1911, T Llorente i Falcó 1911-49, Martí Domínguez i Barberà 1949-59 i Joan Ombuena i Antiñolo 1959, el qual des del 1972 comparteix el càrrec amb María Consuelo Reyna Entre els seus redactors han destacat Ferran Lluch Ferrando, Eduard López-Chávarri i Marco, Lluc Ferrer i Donderis, Josep Sansano i Manaut, Josep Epila, Vicent Badia i…